Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-nos als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden lligar-nos impedint fer-nos propers a les persones. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)
És fonamental ser pacients del que solem ser en el dia a dia, ja que la impaciència actua sovint com un vel que ens esborra l’enteniment i ens impedeix decidir amb claredat. En aquest sentit, hem de saber practicar la perseverança com una virtut essencial, la qual ens atorga la persistència necessària per assolir el bon resultat en qualsevol activitat que hàgim iniciat. Al cap i a la fi, és l’esforç continuat i sostingut en el temps allò que, tard o d'hora, acaba donant els seus millors fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada