L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Hem de ser, simplement, bones persones. L'essència de la nostra existència rau, simplement, en la voluntat de ser bones persones, defugint el mal per centrar-nos a cercar el bé en cada gest i en cada instant. Hem d’apartar-nos de les males arts i dels embolics que confonen i enreden. Cal procurar ser nets de cor i transparents. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és ell el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)
El temps de Quaresma se’ns presenta com una invitació profunda a l’ascesi a través del dejuni, les renúncies personals i diverses pràctiques orientades a educar l’esperit. Aquest període ens crida no només a la privació, sinó fonamentalment a compartir el pa, a obrir-nos a l’acollida de tothom i a cultivar un esperit de fraternitat solidària. La voluntat de Déu queda reflectida amb una claredat meridiana en aquest fragment d’Isaïes, el qual ens ofereix tot un programa d’actuació personal, lliure de qualsevol ambigüitat. "El dejuni que jo aprecio, ¿us penseu que és posar-se de dol durant un dia, abaixar el cap com un jonc, i ajeure's en la cendra vestit de sac? ¿D'això en dieu dejuni, un dia agradable al Senyor? L'únic dejuni que jo aprecio és aquest: Deixar anar els qui has empresonat injustament, deslliga els que tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, es a miques els jous de tota mena" Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí" (Is 58, 6-9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada