Les riqueses, ni donen la felicitat, ni aporten la pau espiritual, ni serveixen per omplir de sentit la vida. L’afany per posseir ens tanca a l’acolliment de les altres persones i accentua la tendència a l'egoisme. L’obsessió per la riquesa ofusca l’ànima i vulnera l’esperit. L’esperit del món empeny a sobrevalorar les riqueses, els bens i altres recursos materials i oblida allò que és realment important: estimar-nos i estimar a les altres persones. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.” Lc 12,15
Pau i bé és una expressió antigament emprada per transmetre el desig de bondat i harmonia en la vida. No estaria malament recuperar-la com a desig per ordenar la convivència en una societat plena de tensions, desconfiances i agressivitat.
“La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel”
(Salm 85(84),11-12)
No hem de tenir por, necessitem tenir seguretat interior per afrontar els temps d'incertesa. Això vol distingir, saber el que és important del que és accessori. Cal educar l'esperit per fer aquest discerniment.
"El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació". (Is 12,2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada