Id al-ad·ha, festa del sacrifici

El proper dissabte els catalans musulmans celebren la Festa del Xai. Coneguda com id al-ad·ha en àrab. És una de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic islàmic. La celebració rep diversos noms, també es coneix com al-id al-kabir, (festa gran), eid dhoha (al Pakistan) o bisup tabaski (a l'Àfrica subsahariana). Comunament també se la coneix com la festa del xai, ja que durant aquesta festa es sacrifica un xai.

Aquesta festivitat commemora la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat en la tradició islàmica en l'episodi alcorànic i bíblic en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre del mateix Déu, tot i que ell mateix li aturà el braç abans de matar-lo, substituint-lo després en el sacrifici per un xai. Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d'aleshores com un ritual per a la comunitat musulmana. La tradició musulmana veu en les aleies 100-112 de la Sura 37 As-Safat (Els qui han estat arrenglerats) l’origen d’aquesta interpretació del sacrifici d’Ibrahim i la seva evocació en aquesta festa. No obstant, algunes lectures interpretatives del llenguatge de l’Alcorà (activitat força minoritària per no estar permesa) sostenen que el text no parla d’un sacrifici humà, sinó el sacrifici imposat per Alà a Ibrahim, i de retruc al seu fill, d’anar a Aràbia i construir al mig del desert un gran cub tal com s’explica en la sura 2 Al-Bàqara (La vaca). Aquest cub, de pedra negra, és la Kaba lloc sagrat de pelegrinatge musulmà.

La festa musulmana de l’ id al-ad·ha es celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, pelegrinatge preceptiu a la Meca, un dels pilars de l'Islam. Segons el calendari lunar de l’Islam la data de la festa del sacrifici s'escau setanta dies després de l'id al-fitr, la celebració del final del sawm (dejuni del mes de ramadà). Com que el calendari islàmic segueix el ritme de la lluna, aquesta data s’avança cada any uns deu o onze dies en relació el calendari gregorià, que és solar.

Durant l’id al-ad·ha els musulmans comencen el dia amb una pregaria on l’imam pronuncia la jutba per recordar, entre altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Tot seguit el cap de família mata animal de manera ritual. L’animal sovint és un xai evocant el que feu Abraham com alternatiu al sacrifici del seu fill. La carn es menja festivament en família, amb amics i, si s’escau, solidàriament amb persones que no tenen recursos per comprar el  xai. La tradició musulmana prescriu que una família només es pot quedar una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos. Durant la festa s’acostuma a fer regals als infants. Alguns musulmans pietosos s’han preparat per aquesta festa. Han dejunat durant deu dies abans des de la sortida fins a la posta del sol i s’han preparat espiritualment amb lectures i pregàries.