Festa del Sacrifici

En el desè dia del pelegrinatge Hajj, el dia 10 del mes Du a Hiyya, els peregrins sacrifiquen un animal d'acord un ritual ben establert. El mateix dia, la comunitat musulmana a tot el Món fan el mateix ritual celebrant l'Eid al Adha també anomenada Aid al Adha, que significa la Festa del Sacrifici. Es tracta d'una de les festes més importants de l'islam, un Aid al Kebir, festa gran. Amb aquesta celebració es commemora el fet, relatat tant en la Bíblia com en l'Alcorà, que mostra la voluntat d'Abraham (Ibrahim) de sacrificar el seu fill com a acte d'obediència a Déu. La tradició cristiana diu que el fill a sacrificar era Isaac mentre que la musulmana indica que és Ismael, el fill que va tenir Abraham amb l'esclava Agar. Davant l'actitud d'acatament d'Abraham Déu mateix li va proporcionar un moltó perquè fos sacrificat en lloc del seu fill. L'Alcorà recorda aquesta situació en la Sura 39 (Els posats en fila) aleies 99-109. Antigament els pelegrins sacrificaven un animal que podia ser un camell, una vaca o un xai segons les seves possibilitats econòmiques. Actualment, els pelegrins abonen una quantitat perquè siguin els escorxadors qualificats en ritu islàmic els que realitzen aquests sacrificis.

Els peregrins amb el ritu del sacrifici donen per acabada formalment la peregrinació realitzant el ritual de rapar-se el cap els homes i tallar-se un floc de cabells les dones. Tot i que els tres dies posteriors, el 11,12 i 13 del mes Du a Hiyya, els pelegrins poden seguir en els llocs sagrats i solen quedar-se per Mina o tornar a la Meca. A la resta de països islàmics els musulmans van a les mesquites per realitzar les corresponents oracions i al finalitzar-les realitzen el sacrifici d'un animal que, per regla general, sol ser un be. Els musulmans van a la mesquita amb les seves millors robes, ben arreglats i després d'haver realitzat la ablució major o gusl. A la mesquita es reciten uns versicles de l'Alcorà que únicament es resen en les dues festes anuals de l'islam i en els enterraments. L'imam comença la pregària recitant set takbir (Allahu akbar) i fent dues prestacions (rakáa). Seguidament l'imam fa el seu sermó, jutba.

En acabar l'acte religiós els assistents s'acomiaden felicitant-se per la festa. Les comunitats musulmanes a països occidentals segueixen les mateixes pautes amb l'excepció que el sacrifici de l'animal s'ha de fer en els corresponents escorxadors municipals seguint les normes pròpies de cada país per la mort dels animals sota la supervisió d'un imam facultat. Un cop sacrificat l'animal, les persones es reuneixen en família i tenen el costum de convidar a altres persones a incorporar-se al menjar. La carn de l'animal sacrificat es reparteix en terços: un per qui proporciona l'animal, un altre per als seus familiars i l'últim per donar als que tinguin necessitat de menjar al marge de quina sigui la seva religió, raça o nacionalitat.