La pregària és l’exercitació espiritual per excel•lència. L’objectiu d’aquest recull de textos és ajudar a mantenir el clima de pregària durant tot el dia. Ara, amb la mateixa intenció que vaig iniciar el recull de pregàries proposat pel monjo de Montserrat, pare Miquel Estradé , presento una selecció de pregàries molt més personals. Són fragments de salms o altres textos bíblics que dia darrera dia són repetits en la pregària de la Litúrgia de les Hores. La selecció és íntima i reflexa l’estat d’ànim o la crida que la lectura de cada text em suggereix. Alguns textos són pregàries directes, altres aporten petits moments de transcendència que ajuden a avançar en el dia a dia.
14 abril “Desvetlla el teu poder, vine a salvar-nos. (Sl 80,3)”
15 abril “Déu de l'univers, renova'ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats”. (Sl 80,4)
16 abril “Senyor, Déu de l'univers, fins quan estaràs irritat mentre el teu poble et suplica? Ha de menjar amb llàgrimes el pa, ha de beure a glops els seus plors. Ens has deixat a les disputes dels veïns; els enemics es riuen de nosaltres” (Sl 80,.5-7)
17 abril “Déu de l'univers, torna, gira els teus ulls des del cel, vine a visitar aquest cep, el rebrot que havies plantat, el plançó que havies enfortit. Una mirada teva d'amenaça, i ni rastre quedarà dels qui el tallen i el cremen”. (Sl 80.15-17)
18 abril “No ens apartarem mai més de tu; guarda'ns la vida i invocarem el teu nom” (Sl 80,19)
19 abril “Ell és el Déu que em salva. En ell confio, no m'espanto. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat” (Is 12,2)
20 abril “Cantant de goig sortireu a buscar l'aigua de les fonts de salvació” (Is 12,3)
dissabte, 14 d’abril del 2012
divendres, 13 d’abril del 2012
Els binaris de Sant Ignasi
Recordant els exercicis de Sant Ignasi em ve a la memòria el que s’anomenen binaris. Es tracta d’esbrinar com les persones es comporten davant de determinades situacions. Serveix d’il·lustració el saber com actuen davant de les riqueses o bens personals. Davant d’aquesta situació hi ha una persones que no prenen mai cap decisió, sempre donen llargues per afrontar el que fer. És el que es pot veure en a Mt 21,28-32 en la paràbola dels dos fills. En ella Mateu presenta un home que tenia dos fills. Un dia “va anar a trobar el primer i li va dir: Fill, vés avui a treballar a la vinya. Ell li va respondre: No hi vull anar. Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: de seguida, senyor. Però no hi va anar”. El primer, malgrat la seva primera resposta, fa realment la voluntat del seu pare. Mentre que el fill inicialment obedient al final desobeeix: no fa res.
El segon binari correspon a una persona que sí sap que cal fer, però no ho fa perquè pretén manipular la voluntat de Déu per tal de justificar-se. Probablement aquest és el gran problema que tenim les persones: conduir Déu al que volem. La gran temptació no és no creure, sinó pretendre manipular la voluntat de Déu. La lectura de referència per comprendre aquesta situació es troba a Mateu 19,16-22. En aquest fragment un jove ric pregunta a Jesús el que cal fer per trobar la salvació. Jesús es sorprèn de la mateixa pregunta. El jove ja sabia el que calia fer per ésser bo, ell mateix diu que compleix els manaments, però no en té prou. Per això Jesús “li respongué: -- Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns”. El jove ja sabia quina era l’exigència de Déu, però aquesta li era incòmode i com que el que volia era autojustificar pretén que Jesús legitimi la seva decisió de desobeir a Déu. Però Jesús és dur en la seva resposta: primer li recrimina que la bondat és el seguiment de Déu i a continuació li mana vendre's les riqueses i donar-les als pobres. Llavors, davant aquesta exigència tan dura el jove “se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns ". Amb aquesta actitud el jove mostra que el seu interès no era trobar el camí de perfecció que ell deia buscar, sinó emparar a Déu per justificar-se.
En el tercer binari es presenta a darrera actitud que es dóna quan una persona es pregunta sobre el que cal fer davant d’uns bens que es tenen de forma legítima però que es podrien haver adquirit en contra els criteris evangèlics. El text que ajuda a guiar la reflexió és el relat de Zaqueu (Lc 19,2-10) el qual, inicialment té dificultats personals per veure a Jesús, però les supera i és llavors que s'adona que Jesús el crida. Zaqueu que té uns estigmes inicialment negatius: és recaptador d'impostos, és baix i és també ric. Però malgrat aquests atribuïts, que inicialment el diferenciarien del jove del relat de Mateu, el qual es presentat com una persona complidora dels manaments de Déu, Zaqueu es mostrar com una persona suposadament situada en el grup dels pecadors. Però malgrat aquesta circumstància Zaqueu busca a Jesús i es posa en el seu camí. Fa tots els possibles per trobar-lo, per veure'l. I succeeix que, no només veu a Jesús, sinó que ell el veu, el crida i entra a casa seva. Jesús penetra dins a Zaqueu. Aquesta trobada és motiu de joia. A diferència del relat de Mateu la iniciativa de seguiment de Jesús parteix del propi Zaqueu. Es ell que proposa compartir la seva riquesa: " Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més." i davant d'aquesta iniciativa Jesús reconeix que Zaqueu està salvat. Jesús no li exigeix la renúncia total als seus bens.
El segon binari correspon a una persona que sí sap que cal fer, però no ho fa perquè pretén manipular la voluntat de Déu per tal de justificar-se. Probablement aquest és el gran problema que tenim les persones: conduir Déu al que volem. La gran temptació no és no creure, sinó pretendre manipular la voluntat de Déu. La lectura de referència per comprendre aquesta situació es troba a Mateu 19,16-22. En aquest fragment un jove ric pregunta a Jesús el que cal fer per trobar la salvació. Jesús es sorprèn de la mateixa pregunta. El jove ja sabia el que calia fer per ésser bo, ell mateix diu que compleix els manaments, però no en té prou. Per això Jesús “li respongué: -- Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns”. El jove ja sabia quina era l’exigència de Déu, però aquesta li era incòmode i com que el que volia era autojustificar pretén que Jesús legitimi la seva decisió de desobeir a Déu. Però Jesús és dur en la seva resposta: primer li recrimina que la bondat és el seguiment de Déu i a continuació li mana vendre's les riqueses i donar-les als pobres. Llavors, davant aquesta exigència tan dura el jove “se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns ". Amb aquesta actitud el jove mostra que el seu interès no era trobar el camí de perfecció que ell deia buscar, sinó emparar a Déu per justificar-se.
En el tercer binari es presenta a darrera actitud que es dóna quan una persona es pregunta sobre el que cal fer davant d’uns bens que es tenen de forma legítima però que es podrien haver adquirit en contra els criteris evangèlics. El text que ajuda a guiar la reflexió és el relat de Zaqueu (Lc 19,2-10) el qual, inicialment té dificultats personals per veure a Jesús, però les supera i és llavors que s'adona que Jesús el crida. Zaqueu que té uns estigmes inicialment negatius: és recaptador d'impostos, és baix i és també ric. Però malgrat aquests atribuïts, que inicialment el diferenciarien del jove del relat de Mateu, el qual es presentat com una persona complidora dels manaments de Déu, Zaqueu es mostrar com una persona suposadament situada en el grup dels pecadors. Però malgrat aquesta circumstància Zaqueu busca a Jesús i es posa en el seu camí. Fa tots els possibles per trobar-lo, per veure'l. I succeeix que, no només veu a Jesús, sinó que ell el veu, el crida i entra a casa seva. Jesús penetra dins a Zaqueu. Aquesta trobada és motiu de joia. A diferència del relat de Mateu la iniciativa de seguiment de Jesús parteix del propi Zaqueu. Es ell que proposa compartir la seva riquesa: " Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més." i davant d'aquesta iniciativa Jesús reconeix que Zaqueu està salvat. Jesús no li exigeix la renúncia total als seus bens.
dijous, 12 d’abril del 2012
La islamització del nord d’Àfrica
Les transformacions polítiques del països àrabs del nord d’Àfrica generen una certa intranquil·litat. Tots els processos democràtics encetats, amb més o menys intensitat, apunten cap un major protagonisme dels partits que tenen en la seva agenda la islamització de la societat. Des d’Egipte, amb els Germans Musulmans, fins al Marroc amb el govern del PJD (Partit de la Justícia i el Desenvolupament), tot fa pensar que s’està donant una islamització de la societat. Des dels espais de poder, els governs comencen a prendre mesures que confirmen aquesta hipòtesi. La qual confirma allò que alguns analistes pronosticaren anys enrere: la distància entre els objectius del radicalisme islamista i les propostes dels reformistes islamistes només és una qüestió de temps i de ritme.
El Marroc el govern del PJD ha començat a prendre algunes decisions que tenen com a finalitat accentuar el caràcter islàmic de la societat. Així, a partir d’ara, el govern contrastarà les seves decisions sobre la base del que diu la Constitució, i que fins fa poc només era una referència sense massa traducció pràctica, l’Islam és la referència religiosa del Marroc i inspira la legislació. Per això s’ha decidit que la televisió pública no retransmeti loteries ja que l’Islam prohibeix els jocs d’atzar; o la proposta de que aquest medi sigui mes confessional que abans. Per això es vol imposar que comenci a emetre les cinc crides diàries a l’oració o retransmetre l’oració del divendres. Això marcaria un abans i un després respecte a la neutralitat religiosa de la televisió pública dels nostres veïns del Sud. El debat està obert en la societat marroquina. Una part d’aquesta societat es comença a preguntar si el govern resistirà o cedirà a les pressions dels que volen influir perquè que les lleis siguin l’instrument per aplicar la moral islàmica.
El Marroc el govern del PJD ha començat a prendre algunes decisions que tenen com a finalitat accentuar el caràcter islàmic de la societat. Així, a partir d’ara, el govern contrastarà les seves decisions sobre la base del que diu la Constitució, i que fins fa poc només era una referència sense massa traducció pràctica, l’Islam és la referència religiosa del Marroc i inspira la legislació. Per això s’ha decidit que la televisió pública no retransmeti loteries ja que l’Islam prohibeix els jocs d’atzar; o la proposta de que aquest medi sigui mes confessional que abans. Per això es vol imposar que comenci a emetre les cinc crides diàries a l’oració o retransmetre l’oració del divendres. Això marcaria un abans i un després respecte a la neutralitat religiosa de la televisió pública dels nostres veïns del Sud. El debat està obert en la societat marroquina. Una part d’aquesta societat es comença a preguntar si el govern resistirà o cedirà a les pressions dels que volen influir perquè que les lleis siguin l’instrument per aplicar la moral islàmica.
dimecres, 11 d’abril del 2012
Viure el silenci del testimoni i la paraula de l’evangelització
He llegit amb interès la transcripció de la conferència que pronuncià el bisbe de Vic, Romà Casanova, ara fa un any, a les conferències quaresmals de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Sota el suggerent títol Cridats a una nova evangelització el bisbe de Vic resumeix el sentit del que és evangelitzar. El bisbe Casanova afirmà que “evangelitzar és anunciar l’evangeli. I l’Evangeli és Jesús. Ell és la Bona Nova”. I, agafant un text del Concili Provincial Tarraconense explicà que “evangelitzar és donar testimoni” del Déu que ha estimat al món. Per això evangelitzar és ajudar a refer l’experiència de Déu a moltes persones que estan allunyades de la realitat transcendent. Jesús ha estat un gran testimoni d’aquesta experiència íntima de Déu a través de la seva pròpia vida perquè ha estat un model d’amor desinteressat per tota la humanitat.
A partir d’uns textos de l’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi el bisbe Casanova explica com evangelitzar. Si l’Església vol evangelitzar cal començar per evangelitzar-se ella mateixa. Ha de saber escoltar les raons de l’esperança de l’Evangeli i el que comporta el manament nou de l’amor. La Bona Nova, l’objecte de l’evangelització, ha de transmetre’s a través del testimoni. De tal manera que, davant del que fan els cristians, les persones es preguntin: ¿per què són així?, ?per què viuen d’aquesta manera?, ¿per què fan les coses?, ¿quins són els principis inspiradors?. El testimoni és una manera silenciosa, però molt eficaç d’anunciar la Bona Nova. A aquest testimoni cal complementar-lo amb la revelació, amb l’aclariment de quin és l’anunci salvador de Jesús. No hi ha evangelització vertadera mentre no s’enunciï el misteri de Jesús de Natzarè, el Fill de Déu.
A partir d’uns textos de l’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi el bisbe Casanova explica com evangelitzar. Si l’Església vol evangelitzar cal començar per evangelitzar-se ella mateixa. Ha de saber escoltar les raons de l’esperança de l’Evangeli i el que comporta el manament nou de l’amor. La Bona Nova, l’objecte de l’evangelització, ha de transmetre’s a través del testimoni. De tal manera que, davant del que fan els cristians, les persones es preguntin: ¿per què són així?, ?per què viuen d’aquesta manera?, ¿per què fan les coses?, ¿quins són els principis inspiradors?. El testimoni és una manera silenciosa, però molt eficaç d’anunciar la Bona Nova. A aquest testimoni cal complementar-lo amb la revelació, amb l’aclariment de quin és l’anunci salvador de Jesús. No hi ha evangelització vertadera mentre no s’enunciï el misteri de Jesús de Natzarè, el Fill de Déu.
dimarts, 10 d’abril del 2012
La resurrecció en l’amor
A la fi de tot el temps de Quaresma i la Setmana Santa l’experiència cristiana transita entre la perplexitat d’una mort, amb una important sensació de fracàs, i el convenciment de que res d’això ha estat en va perquè hi ha la certesa, transmesa pels deixebles, de que Jesús és el Crist ressuscitat. Si això no fos cert, la mort de Jesús fora un absurd, un sense sentit. Però no és així, ja que els testimonis dels deixebles i les posteriors vivències parlen de la presència viva del Crist entre la comunitat humana. Sense la força de la resurrecció Jesús fora la impotència d’un messies més invalidat pels seus pobres resultats: la mort en creu.
La resurrecció del Crist ens fa propera una nova experiència de Déu. Aquella que Jesús experimentà en la intensitat de la seva vida terrenal i que el portà a anomenar-lo Pare. La seva filiació divina projecta cap a nosaltres la força del seu estimar. Gràcies al seu amor comprenem que estimant vivim l’experiència de ser fills de Déu, germans de tota la humanitat i experimentem la joia de la vida més enllà de la mort. Sense amor la vida queda assumida en la foscor de la mort. La resurrecció ens il·lumina en la força d’estimar i fa comprensible que l’amor tot ho pot, fins i tot, vèncer la mort. La llum pasqual trenca les tenebres de la mort i ens ensenya que el camí de l’amor, manifestat en l’amor màxim de donar la vida pels altres és font de vida.
La resurrecció del Crist ens fa propera una nova experiència de Déu. Aquella que Jesús experimentà en la intensitat de la seva vida terrenal i que el portà a anomenar-lo Pare. La seva filiació divina projecta cap a nosaltres la força del seu estimar. Gràcies al seu amor comprenem que estimant vivim l’experiència de ser fills de Déu, germans de tota la humanitat i experimentem la joia de la vida més enllà de la mort. Sense amor la vida queda assumida en la foscor de la mort. La resurrecció ens il·lumina en la força d’estimar i fa comprensible que l’amor tot ho pot, fins i tot, vèncer la mort. La llum pasqual trenca les tenebres de la mort i ens ensenya que el camí de l’amor, manifestat en l’amor màxim de donar la vida pels altres és font de vida.
dilluns, 9 d’abril del 2012
El vot religiós a les primàries republicanes de Maryland i Wisconsin
La setmana passada Mitt Romney va assegurar-se una clara victòria a les primàries republicanes de Maryland i guanyà per un estret marge a Rick Santorum a l’estat de Wisconsin En ambdós estats, Romney i Santorum perseguiren el vot dels votants blancs evangèlics; Romney era el favorit clar entre els votants no-evangèlics. Romney també fou el guanyador entre els votants de Wisconsin que assisteixen als serveis religiosos de forma esporàdica i entre els qui donen poca importància al fet de compartir o no les creences religioses dels candidats. Els votants blancs evangèlics representen més d’un terç dels electors de Maryland (un 33%) i a Wisconsin (37%). En els dos estats els evangèlics estaven dividits entre els dos candidats. A Maryland el 41% dels evangèlics votaren per Romney, mentre que el 39% donaren suport a Santorum. A Wisconsin el 43% dels evangèlics donaren suport a Santorum i el 39% han votat a Romney.
Com en les anteriors primàries Romney ha obtingut una victòria clara entre els no-evangèlics, tant a Maryland com a Wisconsin. A Maryland Romney derrotà a Santorum per 29 punts entre els votants no-evangèlics (53% vs. 24%) i per 12 punts entre els no-evangèlics de Wisconsin (46% vs. 34%). El votants protestants a Wisconsin estaven dividits entre Romney (43%) i Santorum (40%). Entre catòlics de Wisconsin el 47% votà per Romney i el 35% donà suport a Santorum. Romney i Santorum varen rebre més o menys suports de votants de Wisconsin entre els qui diuen assisteixen a serveis religiosos un cop per setmana; el 45% d'aquest grup votaren per Santorum mentre que el 40% donaren suport a Romney. Per contrast, Romney fou el clar guanyador entre votants de Wisconsin que diuen només ocasionalment assisteixen a serveis religiosos, rebent 49% dels seus vots van comparar amb 28% per Santorum.
En relació a la importància del fet religiós els electors de les primàries republicanes tenen les següents considración. Gairebé el 60% dels votants republicans (59%) diuen que és “molt important” o una “mica important” compartir amb el candidat les creences religioses. Aquest grup divideix els seus vots entre Romney (44%) i Santorum (41%). Entre els que diuen que “és molt important” el 49% voten Santorum, mentre que el 34% voten Romney. Mentre que Romney era el clar favorit entre els qui diuen que “és una mica important” compartir les creences religioses. Entre aquest Romney rep el 51% de suport enfront el 35% de Santorum. Romney també fou guayador sobre Santorum entre aquells votants que manifestent que és poc o gens important la religió dels candidat: el 44% d'aquest grup que vota per Romney i 29% donant suport a Santorum.
Aquesta anàlisi és basada en els resultats d'enquestes de sortida van conduir tan els votants van deixar les enquestes durant el Maryland i Wisconsin eleccions primàries Republicanes. L’orignal pot consultar-se a “Pew Research Center’s Forum on Religion & Public Life”
Com en les anteriors primàries Romney ha obtingut una victòria clara entre els no-evangèlics, tant a Maryland com a Wisconsin. A Maryland Romney derrotà a Santorum per 29 punts entre els votants no-evangèlics (53% vs. 24%) i per 12 punts entre els no-evangèlics de Wisconsin (46% vs. 34%). El votants protestants a Wisconsin estaven dividits entre Romney (43%) i Santorum (40%). Entre catòlics de Wisconsin el 47% votà per Romney i el 35% donà suport a Santorum. Romney i Santorum varen rebre més o menys suports de votants de Wisconsin entre els qui diuen assisteixen a serveis religiosos un cop per setmana; el 45% d'aquest grup votaren per Santorum mentre que el 40% donaren suport a Romney. Per contrast, Romney fou el clar guanyador entre votants de Wisconsin que diuen només ocasionalment assisteixen a serveis religiosos, rebent 49% dels seus vots van comparar amb 28% per Santorum.
En relació a la importància del fet religiós els electors de les primàries republicanes tenen les següents considración. Gairebé el 60% dels votants republicans (59%) diuen que és “molt important” o una “mica important” compartir amb el candidat les creences religioses. Aquest grup divideix els seus vots entre Romney (44%) i Santorum (41%). Entre els que diuen que “és molt important” el 49% voten Santorum, mentre que el 34% voten Romney. Mentre que Romney era el clar favorit entre els qui diuen que “és una mica important” compartir les creences religioses. Entre aquest Romney rep el 51% de suport enfront el 35% de Santorum. Romney també fou guayador sobre Santorum entre aquells votants que manifestent que és poc o gens important la religió dels candidat: el 44% d'aquest grup que vota per Romney i 29% donant suport a Santorum.
Aquesta anàlisi és basada en els resultats d'enquestes de sortida van conduir tan els votants van deixar les enquestes durant el Maryland i Wisconsin eleccions primàries Republicanes. L’orignal pot consultar-se a “Pew Research Center’s Forum on Religion & Public Life”
diumenge, 8 d’abril del 2012
La joia pasqual - Diumenge de Pasqua
Ahir, vaig tenir el goig de celebrar la Vetlla Pasqual amb la comunitat monàstica de Sant Benet de Montserrat; és el monestir de monges benedictines a l’esguard del Cavall Bernat, la gran paret dels Diables i els serrats del Moro i de Sant Jeroni. Durant la litúrgia de la vetlla, vivint la cerimònia i escoltant pausadament les lectures de l’Antic Testament, vaig sentir la joia i la felicitat que comporta l’experiència de creure. La foscor inicial trencada per la llum del ciri pasqual i la progressiva il·luminació de l’assemblea de fidels introdueixen el sentit de la llum que aclareix la foscor que és vençuda per la certesa de la resurrecció.
Afirmar la fe és confessar una experiència creient de cerca de Déu com diu el salmista “tot jo tinc set de Deú, del Déu que m’és vida ¿quan podré veure Déu cara a cara?" (Sl 41). Creure no és això: cercar Déu per veure’l cara. Per això seguir els preceptes de Déu és recórrer un camí planer perquè aquests no provenen del dogma de la Llei sinó que neixen de la font de la Saviesa. En la lectura sisena el profeta Baruc ens recorda “escolta, Israel, els preceptes de vida, estigues atent i aprendràs la prudència”. Seguir els camins de Déu ajuda a trobar la pau. En el corresponent salm responsorial, tret del salm 18, l’assemblea cantà “els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig”. Aquesta és l’experiència que voldria transmetre des de la vivència de la meva fe: el goig de creure. És l’alegria que exterioritza per Isaïes quan diu “el Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” (Is 12). Per això, en la Pasqua és viu l’experiència joiosa de la fe que anima a pregar al Déu vivent “envieu-me la llum i la veritat, que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu. I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu que és la meva alegria” (Sl 41).
Afirmar la fe és confessar una experiència creient de cerca de Déu com diu el salmista “tot jo tinc set de Deú, del Déu que m’és vida ¿quan podré veure Déu cara a cara?" (Sl 41). Creure no és això: cercar Déu per veure’l cara. Per això seguir els preceptes de Déu és recórrer un camí planer perquè aquests no provenen del dogma de la Llei sinó que neixen de la font de la Saviesa. En la lectura sisena el profeta Baruc ens recorda “escolta, Israel, els preceptes de vida, estigues atent i aprendràs la prudència”. Seguir els camins de Déu ajuda a trobar la pau. En el corresponent salm responsorial, tret del salm 18, l’assemblea cantà “els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig”. Aquesta és l’experiència que voldria transmetre des de la vivència de la meva fe: el goig de creure. És l’alegria que exterioritza per Isaïes quan diu “el Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” (Is 12). Per això, en la Pasqua és viu l’experiència joiosa de la fe que anima a pregar al Déu vivent “envieu-me la llum i la veritat, que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu. I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu que és la meva alegria” (Sl 41).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)