dimecres, 11 d’abril del 2012

Viure el silenci del testimoni i la paraula de l’evangelització

He llegit amb interès la transcripció de la conferència que pronuncià el bisbe de Vic, Romà Casanova, ara fa un any, a les conferències quaresmals de la parròquia de la Concepció de Barcelona. Sota el suggerent títol Cridats a una nova evangelització el bisbe de Vic resumeix el sentit del que és evangelitzar. El bisbe Casanova afirmà que “evangelitzar és anunciar l’evangeli. I l’Evangeli és Jesús. Ell és la Bona Nova”. I, agafant un text del Concili Provincial Tarraconense explicà que “evangelitzar és donar testimoni” del Déu que ha estimat al món. Per això evangelitzar és ajudar a refer l’experiència de Déu a moltes persones que estan allunyades de la realitat transcendent. Jesús ha estat un gran testimoni d’aquesta experiència íntima de Déu a través de la seva pròpia vida perquè ha estat un model d’amor desinteressat per tota la humanitat.

A partir d’uns textos de l’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi el bisbe Casanova explica com evangelitzar. Si l’Església vol evangelitzar cal començar per evangelitzar-se ella mateixa. Ha de saber escoltar les raons de l’esperança de l’Evangeli i el que comporta el manament nou de l’amor. La Bona Nova, l’objecte de l’evangelització, ha de transmetre’s a través del testimoni. De tal manera que, davant del que fan els cristians, les persones es preguntin: ¿per què són així?, ?per què viuen d’aquesta manera?, ¿per què fan les coses?, ¿quins són els principis inspiradors?. El testimoni és una manera silenciosa, però molt eficaç d’anunciar la Bona Nova. A aquest testimoni cal complementar-lo amb la revelació, amb l’aclariment de quin és l’anunci salvador de Jesús. No hi ha evangelització vertadera mentre no s’enunciï el misteri de Jesús de Natzarè, el Fill de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada