Recordant els exercicis de Sant Ignasi em ve a la memòria el que s’anomenen binaris. Es tracta d’esbrinar com les persones es comporten davant de determinades situacions. Serveix d’il·lustració el saber com actuen davant de les riqueses o bens personals. Davant d’aquesta situació hi ha una persones que no prenen mai cap decisió, sempre donen llargues per afrontar el que fer. És el que es pot veure en a Mt 21,28-32 en la paràbola dels dos fills. En ella Mateu presenta un home que tenia dos fills. Un dia “va anar a trobar el primer i li va dir: Fill, vés avui a treballar a la vinya. Ell li va respondre: No hi vull anar. Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: de seguida, senyor. Però no hi va anar”. El primer, malgrat la seva primera resposta, fa realment la voluntat del seu pare. Mentre que el fill inicialment obedient al final desobeeix: no fa res.
El segon binari correspon a una persona que sí sap que cal fer, però no ho fa perquè pretén manipular la voluntat de Déu per tal de justificar-se. Probablement aquest és el gran problema que tenim les persones: conduir Déu al que volem. La gran temptació no és no creure, sinó pretendre manipular la voluntat de Déu. La lectura de referència per comprendre aquesta situació es troba a Mateu 19,16-22. En aquest fragment un jove ric pregunta a Jesús el que cal fer per trobar la salvació. Jesús es sorprèn de la mateixa pregunta. El jove ja sabia el que calia fer per ésser bo, ell mateix diu que compleix els manaments, però no en té prou. Per això Jesús “li respongué: -- Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns”. El jove ja sabia quina era l’exigència de Déu, però aquesta li era incòmode i com que el que volia era autojustificar pretén que Jesús legitimi la seva decisió de desobeir a Déu. Però Jesús és dur en la seva resposta: primer li recrimina que la bondat és el seguiment de Déu i a continuació li mana vendre's les riqueses i donar-les als pobres. Llavors, davant aquesta exigència tan dura el jove “se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns ". Amb aquesta actitud el jove mostra que el seu interès no era trobar el camí de perfecció que ell deia buscar, sinó emparar a Déu per justificar-se.
En el tercer binari es presenta a darrera actitud que es dóna quan una persona es pregunta sobre el que cal fer davant d’uns bens que es tenen de forma legítima però que es podrien haver adquirit en contra els criteris evangèlics. El text que ajuda a guiar la reflexió és el relat de Zaqueu (Lc 19,2-10) el qual, inicialment té dificultats personals per veure a Jesús, però les supera i és llavors que s'adona que Jesús el crida. Zaqueu que té uns estigmes inicialment negatius: és recaptador d'impostos, és baix i és també ric. Però malgrat aquests atribuïts, que inicialment el diferenciarien del jove del relat de Mateu, el qual es presentat com una persona complidora dels manaments de Déu, Zaqueu es mostrar com una persona suposadament situada en el grup dels pecadors. Però malgrat aquesta circumstància Zaqueu busca a Jesús i es posa en el seu camí. Fa tots els possibles per trobar-lo, per veure'l. I succeeix que, no només veu a Jesús, sinó que ell el veu, el crida i entra a casa seva. Jesús penetra dins a Zaqueu. Aquesta trobada és motiu de joia. A diferència del relat de Mateu la iniciativa de seguiment de Jesús parteix del propi Zaqueu. Es ell que proposa compartir la seva riquesa: " Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més." i davant d'aquesta iniciativa Jesús reconeix que Zaqueu està salvat. Jesús no li exigeix la renúncia total als seus bens.
El segon binari correspon a una persona que sí sap que cal fer, però no ho fa perquè pretén manipular la voluntat de Déu per tal de justificar-se. Probablement aquest és el gran problema que tenim les persones: conduir Déu al que volem. La gran temptació no és no creure, sinó pretendre manipular la voluntat de Déu. La lectura de referència per comprendre aquesta situació es troba a Mateu 19,16-22. En aquest fragment un jove ric pregunta a Jesús el que cal fer per trobar la salvació. Jesús es sorprèn de la mateixa pregunta. El jove ja sabia el que calia fer per ésser bo, ell mateix diu que compleix els manaments, però no en té prou. Per això Jesús “li respongué: -- Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns”. El jove ja sabia quina era l’exigència de Déu, però aquesta li era incòmode i com que el que volia era autojustificar pretén que Jesús legitimi la seva decisió de desobeir a Déu. Però Jesús és dur en la seva resposta: primer li recrimina que la bondat és el seguiment de Déu i a continuació li mana vendre's les riqueses i donar-les als pobres. Llavors, davant aquesta exigència tan dura el jove “se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns ". Amb aquesta actitud el jove mostra que el seu interès no era trobar el camí de perfecció que ell deia buscar, sinó emparar a Déu per justificar-se.
En el tercer binari es presenta a darrera actitud que es dóna quan una persona es pregunta sobre el que cal fer davant d’uns bens que es tenen de forma legítima però que es podrien haver adquirit en contra els criteris evangèlics. El text que ajuda a guiar la reflexió és el relat de Zaqueu (Lc 19,2-10) el qual, inicialment té dificultats personals per veure a Jesús, però les supera i és llavors que s'adona que Jesús el crida. Zaqueu que té uns estigmes inicialment negatius: és recaptador d'impostos, és baix i és també ric. Però malgrat aquests atribuïts, que inicialment el diferenciarien del jove del relat de Mateu, el qual es presentat com una persona complidora dels manaments de Déu, Zaqueu es mostrar com una persona suposadament situada en el grup dels pecadors. Però malgrat aquesta circumstància Zaqueu busca a Jesús i es posa en el seu camí. Fa tots els possibles per trobar-lo, per veure'l. I succeeix que, no només veu a Jesús, sinó que ell el veu, el crida i entra a casa seva. Jesús penetra dins a Zaqueu. Aquesta trobada és motiu de joia. A diferència del relat de Mateu la iniciativa de seguiment de Jesús parteix del propi Zaqueu. Es ell que proposa compartir la seva riquesa: " Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més." i davant d'aquesta iniciativa Jesús reconeix que Zaqueu està salvat. Jesús no li exigeix la renúncia total als seus bens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada