dimarts, 7 de maig del 2019

Ramadà


Ahir, una persona va demanar-me que era el Ramadà i com ho vivien els musulmans. He escrit aquesta resposta que és útil per qui vulgui conèixer millor als nostres veïns musulmans. La paraula Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar seguit pels musulmans. Durant aquest mes els musulmans practiquen un dejuni (sawn) des de la sortida fins la posta del sol. El dejuni consisteix en abstenir-se menjar i beure, de fumar i de mantenir relacions sexuals. Cada nit, la família es reuneix per acabar el dejuni i llegir un fragment de l’Alcorà. A més, durant el Ramadà s’han de fer obres de caritat i estar atent amb les persones necessitades. A la fi d’aquest mes es celebra la festa de la ruptura del dejuni (Aid al Fitr).

El nom Ramadà prové de l’arrel rmd que significa sol abrasador o calor intensa i sequera. En les societats àrabs preislàmiques hi havia un mes que es considerava sagrat i era un temps de treva de tot conflicte. Algú ha volgut veure en aquest mes alguna similitud i adaptació de la Quaresma cristiana. Altres, atenent-se a l’etimologia de la paraula, afirmen que era un temps en el qual es paraven les activitats civils i militars degut a la calor. Tot i que, degut a la mobilitat del calendari musulmà, el Ramadà es pot celebrar a l’hivern. En la tradició musulmana sunnita, el dia 27 del mes de Ramadà es celebra la Nit del Destí (Laylat al-Qadr) que commemora l’aparició de l’arcàngel Gabriel a Mahoma per revelar-li l’Alcorà

dilluns, 6 de maig del 2019

Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos. 

 “En sentir aquestes coses, el rei quedà tot espaordit i, demanada una benedicció, es retirà. Des d'aleshores fou menys cruel. No gaire més tard, arribà a Roma, passà a Sicília i, l'any desè del seu regnat, per un judici del Déu omnipotent, va perdre el regne amb la vida”. Del llibre segon dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (capítol 15, «La profecia que féu sobre el mateix Tótila») 

“Després de l'àpat es dedicaran a les seves lectures o als salms. Els dies de quaresma, des del matí fins a l'hora tercera completa s'han de dedicar a les seves lectures, i fins a l'hora desena completa que treballin en allò que se'ls encomana” Del capítol quaranta-vuit de la «Regla de sant Benet», «El treball manual de cada dia». 

“La Pasqua ens mostra el contingut fonamental de l’esperança cristiana: Déu en Jesucrist ha dit un si a cada ésser humà perquè l’estima i el vol alliberar de tot el que l’oprimeix.” P. Abat Josep M. Soler, Homilia del diumenge de Pasqua (21 d'abril de 2019)

Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Salm 80,4

diumenge, 5 de maig del 2019

Cadascú al seu lloc


La peculiar situació política de Catalunya està produint més d’una distorsió en el tradicional espai polític. Voldria comentar un exemple d’això com és la recent assemblea de l’ANC celebrada a Tarragona aquest cap de setmana. Aquesta entitat, exemple clar del dinamisme de la societat civil catalana, ha estat cabdal per la consistència del moviment independentista. Gràcies al treball difusor de l’ANC moltes persones han pres consciència de la necessitat d’avançar cap a la independència de Catalunya; el treball d’aquesta entitat ha estat fonamental en totes les mobilitzacions populars a favor de la identitat nacional i sense el seu dinamisme no s’entendrien algunes de les decisions polítiques dels últims temps.

Darrerament s’ha produit un canvi en l’autocomprensió que té l’ANC del seu paper en l’actual panorama polític. Tinc la impressió que està assumint un paper més proper a l’espai que ocupen els partits polítics i està abandonant el propi d’una entitat de la societat civil. Mentre l’ANC es limitava a indicar els grans objectius de país, en feia difusió i animava als ciutadans a mobilitzar-se defensar-los, les seves activitats no generaven cap dubte respecte la seva funció social. Però, quan aquesta entitat situa en la seva agenda una proposta concreta de DUI, acotada en el temps i en la forma, abandona clarament l’àmbit de la societat civil i entre de ple en el camp de les polítiques o mediacions instrumentals que cal prendre per assolir la independència. És en aquest punt quan l’ANC confronta la seva proposta amb altres que fan els partits polítics i que algunes d’elles són discrepants respecte a les vies concretes que cal seguir per avançar cap a la independència.


Si l’actual directiva de l’ANC creu que aquests és el seu paper històric avui hauria de deixar l’àmbit de la societat civil i presentar-se com una força política més disputant a les altres la confiança dels electors dins de l’espai independentista. Si creu que la seva proposta de DUI és la correcte simplement ha de concórrer a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i proposar-ho com alternativa als electors. Sinó ho fa, llavors està assumint, des de la societat civil, un paper que no li pertoca i mai sabrem el gran d’acceptació que les seves alternatives tenen en la societat catalana.

dissabte, 4 de maig del 2019

Glosses pper la vida quotidiana


Totes les persones estem cridades a ser coherents i donar testimoni del que creiem. Les obres són una invitació als altres per descobrir els principis que són fonament de la nostra vida. Hem d’actuar d’acord un model que té a Jesús com a referent i que l’esperit sosté en el nostre cor. Si actuem segons l’esperit estimarem a tothom i serem testimonis de l’amor. “Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots, i dóna testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú no admet el seu testimoni”. (Jn 3,31-32) 

Déu, la vivència del transcendent, neix de la trobada personal i única amb Jesús. Ell és la porta que ens obre de manera comprensible al misteri de Déu. Gràcies al seguiment de la causa de Jesús se’ns fa entenedor el sentit profund de la vida.“Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist” (Jn 14,6-7).


divendres, 3 de maig del 2019

Glosses per la vida quotidiana


¿Què ens aporta consol quan els esdeveniments ens inquieten? ¿on troba repòs el nostre esperit quan els fets ens intranquil·litzen? Hem de saber espigolar entre diferents propostes per quedar-nos amb allò que ens aporta pau interior i ens reconforta. “Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Segur que en més d’una situació hem sentit la força interior de l’esperit. Són moments en els quals experimentem que tenim una seguretat que neix des de dins i ens permet afrontar algun repte important de la vida. Hem de saber alimentar i cuidar la nostra vida espiritual per rebre el do d’aquest impuls. “El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit” (Jn 3,8).

Les nostres obres donen testimoni del que som i quins són els principis que ens sostenen. Tots ells il·luminen i guien el que fem. Són els nostres punts de referència i contrast per saber el que està bé o malament. “Quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres” (Jn 3,19-20)

dijous, 2 de maig del 2019

L’esperança estima, Peguy


Formo part d’una fundació cristiana on es reflexiona sobre com aplicar la Doctrina Social de l’Església en la nostra societat. Acostumem a començar el nostre treball pregant a partir d’un text que ens vinculi a la nostre tradició religiosa. Avui el consiliari ens ha proposat contemplar un fragment d’una poesia de Charles Peguy, poeta, assagista i editor francès. Els seus dos principals corrents de pensament foren el socialisme i el nacionalisme, si bé entorn del 1908, després d'anys dubtant sobre l'agnosticisme, es convertí en un catòlic creient, però no practicant. Amb l'esclat de la Gran Guerra, Péguy es va convertir en tinent de la 19a companyia del 276è regiment de la infanteria francesa. Va morir en batalla, d'un tret al front, prop de Villeroy (Sena i Marne) el dia abans de l'inici de la Batalla del Marne.

El versos que hem escoltat diuen així:

La fe que més agrada a Déu és l’esperança
És ella la petita esperança
la que posa en moviment ...
La fe solament veu el que és
l’esperança veu el que serà
La caritat sols estima el que veu
l’esperança estima el que serà,
l’esperança veu el que encara no hi és i serà
l’esperança estima el que encara no és i hi serà
en el futur dels temps i de l’eternitat

dimecres, 1 de maig del 2019

Aportacions per renovar l’esperit


El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

“El missatge de la Pasqua és la notícia més humana del cristianisme. Per això ens costa d'entendre: el més veritable, el més proper, el més fàcil és allò més difícil de ser, de fer i de creure” Karl Rahner

“Perquè ningú no restés ja presoner als inferns, Crist en persona hi davallà; se serví de la seva pròpia carn com a esquer contra l’infern i, abatent-ne l’imperi amb el poder de la divinitat, trencà les antigues obligacions de la llei, per conduir els homes al cel” D’una Homilia pasqual d’un autor antic

“Crist, ressuscitant, vol ser llum en la nostra foscor, joia i coratge en el nostre defallir. El seu amor és un "sóc aquí" que omple les nostres solituds.  Sovint, els altres, sols esperen això de nosaltres: un simple "sóc aquí" Fem-lo possible, fem-lo viu! Anònim montserratí