Cadascú al seu lloc

La peculiar situació política de Catalunya està produint més d’una distorsió en el tradicional espai polític. Voldria comentar un exemple d’això com és la recent assemblea de l’ANC celebrada a Tarragona aquest cap de setmana. Aquesta entitat, exemple clar del dinamisme de la societat civil catalana, ha estat cabdal per la consistència del moviment independentista. Gràcies al treball difusor de l’ANC moltes persones han pres consciència de la necessitat d’avançar cap a la independència de Catalunya; el treball d’aquesta entitat ha estat fonamental en totes les mobilitzacions populars a favor de la identitat nacional i sense el seu dinamisme no s’entendrien algunes de les decisions polítiques dels últims temps.

Darrerament s’ha produit un canvi en l’autocomprensió que té l’ANC del seu paper en l’actual panorama polític. Tinc la impressió que està assumint un paper més proper a l’espai que ocupen els partits polítics i està abandonant el propi d’una entitat de la societat civil. Mentre l’ANC es limitava a indicar els grans objectius de país, en feia difusió i animava als ciutadans a mobilitzar-se defensar-los, les seves activitats no generaven cap dubte respecte la seva funció social. Però, quan aquesta entitat situa en la seva agenda una proposta concreta de DUI, acotada en el temps i en la forma, abandona clarament l’àmbit de la societat civil i entre de ple en el camp de les polítiques o mediacions instrumentals que cal prendre per assolir la independència. És en aquest punt quan l’ANC confronta la seva proposta amb altres que fan els partits polítics i que algunes d’elles són discrepants respecte a les vies concretes que cal seguir per avançar cap a la independència.

Si l’actual directiva de l’ANC creu que aquests és el seu paper històric avui hauria de deixar l’àmbit de la societat civil i presentar-se com una força política més disputant a les altres la confiança dels electors dins de l’espai independentista. Si creu que la seva proposta de DUI és la correcte simplement ha de concórrer a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i proposar-ho com alternativa als electors. Sinó ho fa, llavors està assumint, des de la societat civil, un paper que no li pertoca i mai sabrem el gran d’acceptació que les seves alternatives tenen en la societat catalana.