Formo part d’una fundació
cristiana on es reflexiona sobre com aplicar la Doctrina Social de l’Església en
la nostra societat. Acostumem a començar el nostre treball pregant a partir d’un
text que ens vinculi a la nostre tradició religiosa. Avui el consiliari ens ha
proposat contemplar un fragment d’una poesia de Charles Peguy, poeta, assagista
i editor francès. Els seus dos principals corrents de pensament foren el
socialisme i el nacionalisme, si bé entorn del 1908, després d'anys dubtant
sobre l'agnosticisme, es convertí en un catòlic creient, però no practicant. Amb
l'esclat de la Gran Guerra, Péguy es va convertir en tinent de la 19a companyia
del 276è regiment de la infanteria francesa. Va morir en batalla, d'un tret al
front, prop de Villeroy (Sena i Marne) el dia abans de l'inici de la Batalla
del Marne.
El versos que hem escoltat diuen
així:
La fe que més agrada a Déu és l’esperança
És ella la petita esperança
la que posa en moviment ...
La fe solament veu el que és
l’esperança veu el que serà
La caritat sols estima el que veu
l’esperança estima el que serà,
l’esperança veu el que encara no hi és i serà
l’esperança estima el que encara no és i hi serà
en el futur dels temps i de l’eternitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada