Glosses per la vida quotidiana

La joia de viure és un do que hem de saber donar a les altres persones. La vida quotidiana dóna moltes oportunitats per manifestar la nostra cura amb les persones que ens envolten o aquelles que, sense conèixer, esperen un món millor, més just i lliure. També haig d’anunciar la Bona Nova del Regne de Déu a les altres poblacions, aquesta és la missió que m’ha estat confiada. (Lc 4,43)

Els individus no som cap illa. Vivim en relació als altres i res dels que els hi passa ens pot deixar indiferents. Hem d’estar orientats a ser servidors de les seves necessitats i aportar esperança a les seves desesperances. Veniu amb mi, diu el Senyor, i us faré pescadors d’homes (Mt 4,19)

En la nostra societat hi molta informació, però poca comunicació perquè ens falten comunicadors veraços. Un dels problemes bàsics de la nostra societat és la fractura de confiança en els processos de transmissió de la informació. No hi ha confiança perquè hem perdut els referents que validaven els continguts informatius. “Diu el Senyor: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix tindrà la llum de la vida” (Jn 8,12)

Gloses per la vida quotidiana

Si ens preguntem que hem de fer en la vida, la proposta és molt simple: estimar als altres. Això es concreta de moltes maneres, totes elles encaminades a fer justícia a aquelles persones que pateixen qualsevol mena d’injustícia, sofriment o marginació. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits” (Lc 4, 18)

Vivim en un temps ple de sorolls comunicatius. Hi ha moltes persones emeten missatges, individus que semblen omnipresents perquè tothora transmeten notícies, opinen i quasi bé diuen el que hem de fer. Entre tot aquest garbuix mediàtic costa trobar persones que parlin amb autoritat i que pagui la pena escoltar-los amb atenció perquè el que diuen ens educa l’esperit. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32)

Amb fam no hi ha democràcia

El papa Francesc va afirmar que "no hi ha democràcia si hi ha fam, ni desenvolupament amb pobresa, ni justícia en la inequitat". Aquestes paraules les pronuncià el papa durant un discurs que va oferir amb motiu de la clausura de la Cimera Panamericana de jutges sobre Drets Socials i Doctrina Franciscana, celebrada al Vaticà. Jorge Bergoglio afirmà que “un sistema polític-econòmic, per al seu sa desenvolupament, necessita garantir que la democràcia no sigui només nominal, sinó que es pugui veure plasmada en accions concretes que vetllin per la dignitat de tots els seus habitants sota la lògica del bé comú, en una crida a la solidaritat i una opció preferencial pels pobres”.

Francesc va mostrar la seva preocupació per les "veus" d'alguns pensadors que defensen “que els drets socials són vells” i no aporten res a les societats actuals. Aquestes afirmacions, diu el papa, només pretenen confirmar " polítiques econòmiques i socials que porten als nostres pobles a l'acceptació i justificació de la desigualtat i indignitat". El papa va fer una crida perquè els països treballin a favor de la igualtat i minimitzin cada vegada més l '"exclusió i segregació, de manera que la iniquitat no tingui l'última paraula".

Molta informació i poca comunicació

Deia Lluís Duch, monjo de Montserrat recentment traspassat, que en la nostra societat hi molta informació, però poca comunicació. És ben cert. Vivim en una societat plena d’informació que arriba puntualment en els nostres dispositius mòbils. Estem en una societat híper-informada. Però molta d’aquesta informació no pretén comunicar-nos res i, en el cas que ho volgués fer, ens falten comunicadors veraços. Aquests, són les persones a les quals els atorguem tota la nostra confiança per creure’ns el que diuen. Un dels problemes bàsics de la nostra societat és la fractura de confiança en els processos de transmissió de la informació. No hi ha confiança perquè hem perdut els referents que validaven els continguts informatius. Sense aquests la majoria d’informació esdevé soroll.

No son bones unes noves eleccions

Pedro Sánchez ha presentat la seva proposta política per arribar a un pacte amb Unidas Podemos. No sembla, ara per ara, que hagi aconseguit crear el consens necessari. Més aviat tot apunta cap a unes noves eleccions. La mateixa presentació d’aquestes tres centes llargues mesures polítiques semblava l’inici de la campanya electoral. Pedro Sánchez és demana el 100% d’acord amb Unidas Podemos i es queda amb el 100% del poder de govern. Un negoci rodó. Dins del conjunt d’aquestes mesures hi ha algunes que afecten a Catalunya i, en concret, a les reivindicacions independentistes. És evident que cap de les propostes de Pedro Sánchez complau les expectatives dels moviments independentistes. Les propostes socialistes de diàleg, són pura retòrica, perquè el seu interès es consolidar un relat basat en la negació de la reivindicació independentista i l’afirmació que el gran problema que hi ha a Catalunya és una divisió entre els catalans. No hi ha un problema polític, sinó problema de convivència. Pedro Sánchez no vol entendre que Catalunya necessita una sortida política al conflicte polític d’Estat creat per l’independentisme. Les seves propostes dins de les mesures anunciades ahir són simples enunciats, sense cap mena de concreció.  Això és inadmissible. Si la seva estratègia per arribar al govern és basa només en la por del que pot passar si guanyen els partits de dretes llavors Pedro Sánchez no és un estadista, sinó un polític oportunista, motivat per interessos tàctics i sense cap perspectiva de futur.

Davant aquesta tessitura ¿què cal fer? Fa uns mesos vaig escriure que els partits independentistes haurien de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Segueixo pensant el mateix que un altre escenari aniria molt malament per Catalunya.  M’explico. Sembla que les propostes de Pedro Sánchez són una farsa i que el seu objectiu és provocar la reacció airada d’Unidas Podemos i així no poder fer govern per tal d’anar a unes noves eleccions. Tot és un moviment tàctic per aprofitar els bons auguris que les enquestes atorguen als socialistes en unes noves eleccions. Els partits independentistes, haurien de decidir, en el cas que Unidas Podemos, finalment decidís afavorir l’elecció de Pedro Sánchez, llavors el vot independentista podria ser clau perquè evitar les noves eleccions i podrien votar també a favor de la investidura, per tal que el PSOE no incrementés la seva majoria parlamentària. Només en aquest cas el vot afirmatiu dels partits independentistes tindria sentit. És el que no vol el PSOE, necessitar el vot dels independentistes. Perquè gràcies a aquest vot podria afirmar-se que Pedro Sánchez governaria gràcies als independentistes. 

La part fosca d’aquesta estratègia és saber com reaccionaria el PSOE davant d’aquest gest i si això afectaria la situació dels presos polítics. I, la gran incògnita és saber si al PSOE, li anarien bé unes eleccions al novembre. No sembla que a Europa els càlculs demoscòpics vagin a favor dels governants. Hi ha els recents exemples d’Itàlia i Anglaterra, i en menor mesura a Alemanya. A Espanya, les oscilants variables econòmiques semblen a ser dolentes hi això podria perjudicar al partit en el govern. Davant d’aquest panorama sembla més prudent apostar per no repetir eleccions.

L’ateisme s’obre pas als països musulmans

La BBC ha publicat a finals de juny els resultats d’una àmplia enquesta feta per l’Arab Barometer en diversos països musulmans sobre una àmplia gamma de temes. És l'enquesta en profunditat més gran mai realitzada a la regió de països àrabs musulmans. S’han entrevistat 25.000 persones entre els anys 2018 i 2019 en 10 països i territoris palestins. Els temes preguntats inclouen religió, corrupció, sexe i salut mental. Els resultats donen una visió sense precedents de les opinions de les persones que viuen al l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica avui.

Els resultats més destacats de l’enquesta són: a) un nombre creixent de persones a l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord comencen a donar l'esquena a la religió; b) un terç de la població diu que estan deprimits; c) a l'Iraq, més homes que dones diuen que han estat assetjats sexualment; d) la majoria de les persones creuen que una dona hauria de tenir el dret de ser cap d'estat, però que un espòs hauria de tenir l'última paraula en totes les decisions familiars; e) al Líban, només el 6% de la població pensa que s’han de respectar els gais; f) gairebé la meitat dels adults menors de 30 anys estan valorant emigrà; g) 6 de cada 10 persones pensen que la violència contra els EE. UU. és comprensible; h) les polítiques de Donald Trump a l'Orient Mitjà són menys populars que les de Vladímir Putin. Però les polítiques de Recep Tayyip Erdogan són molt més populars que les dues anteriors; i) està baixant la simpatia i confiança vers els principals moviments islamistes de la regió, el Germans Musulmans, Hamàs i Hezbolà, a causa del seu comportament ens els aixecaments àrabs; j) més de la meitat dels usuaris d'Internet consideren que les xarxes socials són una font de notícies més fiable que la televisió i els diaris en la majoria dels països enquestats.

Un 13% dels enquestats es declaren ateus. Aquest percentatge s’ha incrementat un 5% respecte una enquesta similar de l’any 2013. Aquesta evolució de l’ateisme és notable en la població menor dels 30 anys i és molt evident en els països del Magreb. En aquests països els no creients passen del 16 al 31% i de l’11 al 25% en relació a l’enquesta de l’any 2013 a Tunísia i el Líban respectivament. Al Marroc, Algèria i Egipte els ateus es situen entorna al 10%. A Algèria, Marroc i Jordània, el 20% de la població consideren acceptable el “crim d’honor”, l’assassinat d’una dona per un membre de la seva família en el cas d’una situació en deshonor del clan.

Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos. Donat que demà és sant Benet he trobat adient reproduir dues reflexions sobre la Regela que ordena la vida monàstica dels benedictins i benedictines.

Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics ni els teus germans, ni els teus parents o veïns rics....quan facis un convit, crida-hi pobres, esguerrats, coixos, cecs Lc 14:12

De vegades voldríem un camí fàcil, o un camí que demanés només el grau d’abnegació que nosaltres estem disposats viure; el nostre moment cultural ho afavoreix amb la recerca de satisfaccions i de felicitat a baix cost. En canvi, el camí evangèlic és el de participar “dels sofriments del Crist amb la paciència” (RB Pròleg, 50). P. Abat Josep M. Soler, 13 març 2010

Escolteu, Senyor, la meva pregària, que us arribi el meu clam, Ps 101:2

L’Hora de Completes és el colofó de la jornada distribuïda entre la lectura i el treball, jalonada tota ella per aquests moments forts de trobada personal i comunitària amb Déu. Completes és un d’aquests moments forts, i en tant que és el darrer, després de l’estona de lectura comunitària —lectura de la Col·lació—, Completes marca l’inici del «gran silenci» de la nit, el temps del monjo, temps de vigília, d’espera i d’escolta, un silenci que no es pot trencar si no és per una raó greu, en atenció als hostes o per complir un encàrrec de l’abat (cf. RB 42, 8-11). Fra Lluís Solà, monjo del Monestir de Poblet