Pedro Sánchez ha presentat la
seva proposta política per arribar a un pacte amb Unidas Podemos. No sembla,
ara per ara, que hagi aconseguit crear el consens necessari. Més aviat tot
apunta cap a unes noves eleccions. La mateixa presentació d’aquestes tres
centes llargues mesures polítiques semblava l’inici de la campanya electoral. Pedro
Sánchez és demana el 100% d’acord amb Unidas Podemos i es queda amb el 100% del
poder de govern. Un negoci rodó. Dins del conjunt d’aquestes mesures hi ha
algunes que afecten a Catalunya i, en concret, a les reivindicacions
independentistes. És evident que cap de les propostes de Pedro Sánchez complau
les expectatives dels moviments independentistes. Les propostes socialistes de
diàleg, són pura retòrica, perquè el seu interès es consolidar un relat basat
en la negació de la reivindicació independentista i l’afirmació que el gran problema
que hi ha a Catalunya és una divisió entre els catalans. No hi ha un problema
polític, sinó problema de convivència. Pedro Sánchez no vol entendre que
Catalunya necessita una sortida política al conflicte polític d’Estat creat per
l’independentisme. Les seves propostes dins de les mesures anunciades ahir són
simples enunciats, sense cap mena de concreció. Això és inadmissible. Si la seva estratègia
per arribar al govern és basa només en la por del que pot passar si guanyen els
partits de dretes llavors Pedro Sánchez no és un estadista, sinó un polític
oportunista, motivat per interessos tàctics i sense cap perspectiva de futur.
Davant aquesta tessitura ¿què cal
fer? Fa uns mesos vaig escriure que els partits independentistes haurien de
donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Segueixo pensant el mateix que
un altre escenari aniria molt malament per Catalunya. M’explico. Sembla que les propostes de Pedro
Sánchez són una farsa i que el seu objectiu és provocar la reacció airada
d’Unidas Podemos i així no poder fer govern per tal d’anar a unes noves
eleccions. Tot és un moviment tàctic per aprofitar els bons auguris que les
enquestes atorguen als socialistes en unes noves eleccions. Els partits
independentistes, haurien de decidir, en el cas que Unidas Podemos, finalment
decidís afavorir l’elecció de Pedro Sánchez, llavors el vot independentista podria
ser clau perquè evitar les noves eleccions i podrien votar també a favor de la
investidura, per tal que el PSOE no incrementés la seva majoria parlamentària.
Només en aquest cas el vot afirmatiu dels partits independentistes tindria
sentit. És el que no vol el PSOE, necessitar el vot dels independentistes. Perquè
gràcies a aquest vot podria afirmar-se que Pedro Sánchez governaria gràcies als
independentistes.
La part fosca d’aquesta
estratègia és saber com reaccionaria el PSOE davant d’aquest gest i si això
afectaria la situació dels presos polítics. I, la gran incògnita és saber si al
PSOE, li anarien bé unes eleccions al novembre. No sembla que a Europa els
càlculs demoscòpics vagin a favor dels governants. Hi ha els recents exemples d’Itàlia
i Anglaterra, i en menor mesura a Alemanya. A Espanya, les oscilants variables
econòmiques semblen a ser dolentes hi això podria perjudicar al partit en el
govern. Davant d’aquest panorama sembla més prudent apostar per no repetir
eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada