Glosses per la vida quotidiana

Hem de saber escoltar més. Paradoxalment, tot estant en la societat de la informació i de la comunicació, dóna la impressió que escoltem poc. Sovint ens tanquem en els nostres pensaments i no ens deixem interpel·lar per la paraula dels altres. Hem d’obrir el cor per acollir aquelles paraules que són font de vida i alimenten l’esperit. “Acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos”

(Jm 1,21) 

Ens costa reconèixer les nostres faltes. Allò que fem malament o nom fem, tot i que sabem que ho havíem de fer. Ens creiem perfectes i lliures , únics responsables dels nostres actes, sense necessitat de passar comptes. L’orgull ens impedeix ser humils de cor i assumir que sovint ens equivoquem. Siguem valents assumint les nostres mancances i els nostres desencerts.

“M’he decidit a reconèixer la falta,
no t'amago més la meva culpa.
de confessar-te la falta,
Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
m'has perdonat la culpa comesa” 

Glosses per la vida quotidiana

El nostre món, el planeta Terra, cada cop presenta més signes d’una preocupant degradació. Els efectes d’un creixement sens control i poc respectuós amb la Natura és la causa principal d’aquest estat de coses. El progrés de la humanitat és un retrocés en l’harmonia de la creació. El sistema econòmic actual altera l’orde natural apropant-se al punt de no retorn. Només canviant en el model de creixement i el nostre estil de vida podrem frenar aquest procés. “Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües” (Gn 1,1-2).

L’Església catòlica té un problema de credibilitat davant la societat. En determinats moments hi ha una forta contradicció entre el missatge predicat i la pràctica viscuda per alguns cristians, seguin eclesiàstics o laics. Entre l’ortodòxia i l’orto-praxis hi ha masses contradiccions. Hi ha molta preocupació en mantenir l’ortodòxia de la tradició i un total desinterès per tenir una praxis coherent amb el missatge de la causa de Jesús. “¿Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? Ell els respongué: Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: «Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi»”. (Mc 7,5-6)

El mal no ve de fora. Estem tant acostumats a escoltar que la culpa la tenen els altres que no ens adonem que les causes del nostre poc amor estan en el nostre cor. No cal buscar fora de les nostres responsabilitats l’enduriment del nostre cor al clam d’auxili del proïsme. En nosaltres està el camí d’apertura interior a la misericòrdia. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes” (Mc 7,20-21)

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-se als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden impedir fer-nos propers als nostres germans. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

L’amor i la caritat no entenen de burocràcia, ni d’obligacions. Estimar és un acte de generositat. No podem ser administradors d’un amor que es manifesti a moments convinguts. Cal estimar sempre, a tothom sense discriminacions. “No deixeu d'estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats” (He 13,1-3)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de sentir-nos confiats tot i viure situacions que desesperen i entristeixen. La confiança es construeix lentament a través d’una apertura continuada del cor perquè siguem estimats, acollits i acompanyats. En aquest àmbit de confiança trobarem el consol que amoroseix l’esperit.

“ Que n'és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
i tothom ho pot veure.
La dónes als qui s'emparen en tu,
Els amagues a la teva presència,
lluny dels atacs de males llengües”
lluny de les intrigues humanes;
els aixoplugues a casa teva,
(Salm 31/30, 20-21)

En la vida cal prendre partit. Cal decidir-se i optar. No valen les postures eclèctiques o adoptar la neutralitat acomodada per no haver de prendre una decisió. Hi ha molt moments que cal explicitat on ens situem, en quin costat de la història ens posicionem. Hi ha molts moments que no valen les mitges tintes. “Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda” (Lc 2,34)

 

Saviesa i coneixement no són el mateix. La saviesa es defineix com a capteniment assenyat en la vida, en els afers. Mentre que el coneixement és la facultat i acte de conèixer o tenir una idea més o menys completa (d’algú o d’alguna cosa). No sempre identifiquem les persones sàvies. Són elles les que ens ajuden a entendre millor la vida i guien les nostres passes per terrenys sòlids. Ens cal callar més i escoltar més els consells de les persones sàvies. “D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans?” (Mc 6,2)

Glosses per la vida quotidiana

Algunes persones tenen una visió autocomplaent de la creació. Fins el punt de pensar-se que són l’origen i el destí del món, i de tot el que té vida en la terra i el mar. Aquesta, derivada directa de l’antropocentrisme, ha condicionat força el pensament modern. Hem de situar-nos en una altra perspectiva i sentir-nos, com éssers humans, integrats, en harmonia i unitat, amb la resta d’éssers i ens de la creació.

“Del recull de David. Salm.
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
les bases, a les aigües abismals”
Li ha posat els fonaments als mars profunds;
(Salm 24/23, 1-2)

Fer el bé ajuda a les altres persones i ens ajuda a nosaltres. Ens fa millors. Podríem parlar del misteri de les obres bones i les accions beneficioses. Hi ha misteri perquè desconeixem com el bé, si cau una adequada pluja l’aigua deixa bona saó. Les petites obres bones segur que deixen petjades de bondat en el cor de les persones. “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.” (Mc 4,26-27)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia ha de ser una oportunitat per aportar esperança a les persones que ens acompanyen. Hem de ser portadors d’esperança, tot i les grans dificultats del moment present. Aquesta esperança no són només paraules pensades per reconfortar l’esperit, són també accions contra les situacions que creen desesperació, desil·lusió o abatiment. Són obres d’amor que ajuden a confiar que és possible un món diferent, més bo i més humà. “Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons” (Mc 16,17-18) 

Si tenim uns principis sòlids, uns valors i un esperit ferm, no hem de tenir por de mostrar-nos com som i actuar d’acord amb el que creiem. No hem de dissimular o amagar els nostres convenciments. Hem de fer-ho amb seny i respecte vers els altres, però amb fidelitat a l’esperança que ens sosté. “Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni” (2Tm1,7-8) 

Tots sentim bones prèdiques i propostes per canviar la vida, el món, la societat, etc... Però si no tenim el cor obert i l’esperit ferm per acollir-les, tot quedarà en paper mullat. Hem de preparar-nos interiorment per rebre aquestes propostes i procurar que els esdeveniments de la vida no pertorbin la seva capacitat de transformació. “Un sembrador va sortir a sembrar (...) Tot sembrant, una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u” (Mc 4,4.8)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians hem de tenir clar quins són els principis, els valors i els ideals que proclamem a la societat. Aquests els testimoniem amb la nostra pràctica. En més d’una ocasió podem tenir la sensació que el que diem i fem no s’entén o resulta incòmode. Perquè la societat no comparteix els ideals que defensem. Hem de perseverar en les nostres conviccions. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula”. (Jn 17,14-17) 

L’amor dóna sentit a la vida. També podem expressar-ho dient que, fent-nos pròxims als altres, ens salvem de l’egoisme que ens tanca i anorrear la joia de viure. L’amor ens salva.

“Senyor, fes-nos veure el teu amor
i dóna'ns la teva salvació!
empresona i destrueix”
(Salm 85/84,5)