Glosses per la vida quotidiana

Hem de saber escoltar més. Paradoxalment, tot estant en la societat de la informació i de la comunicació, dóna la impressió que escoltem poc. Sovint ens tanquem en els nostres pensaments i no ens deixem interpel·lar per la paraula dels altres. Hem d’obrir el cor per acollir aquelles paraules que són font de vida i alimenten l’esperit. “Acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos”

(Jm 1,21) 

Ens costa reconèixer les nostres faltes. Allò que fem malament o nom fem, tot i que sabem que ho havíem de fer. Ens creiem perfectes i lliures , únics responsables dels nostres actes, sense necessitat de passar comptes. L’orgull ens impedeix ser humils de cor i assumir que sovint ens equivoquem. Siguem valents assumint les nostres mancances i els nostres desencerts.

“M’he decidit a reconèixer la falta,
no t'amago més la meva culpa.
de confessar-te la falta,
Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
m'has perdonat la culpa comesa”