divendres, 26 de març del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones coneixem el relat dels fariseus que volien lapidar una dona per haver comés adulteri i el corol·lari moral afegit per Jesús: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Ens podem aplicar la claredat d’aquestes paraules a nosaltres mateixos. Sempre atents a acusar als altres pels seus comportaments, actituds, obres, etc... no ens adonem que nosaltres també som uns pecadors i per això, abans de presentar-nos com persones de comportaments o actituds irreprensibles hem de reconèixer les nostres faltes i mancances. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. (...) Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d'ara endavant no pequis més”.(Jn 8,7-11) 

Hi ha moments en la vida que el clam d’auxili surt de dins de l’ànima. Les persones podem estar cansades o notar que les esperances particulars trontollen. És molt propi d’aquestes situacions explicitar aquest malestar i demanar ajut. Al fer-ho, el cor s’esponja tot esperant l’arribada de la bonança que reconforta l’esperit.
“No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
escolta atentament,
sempre que t'invoco,
no triguis a respondre'm”.
(Salm 102/101,3)
Tinc la sensació que la majoria de persones no som lliures perquè estem presoners dels nostres límits interiors, de les pors que ens frenen i dels neguits que intranquil·litzen l’esperit. Cal guanyar la llibertat interior a través de saber distingir el que dona sentit a la vida del que és superflu o innecessari. “Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Jn 8,31-32)

dissabte, 20 de març del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Les persones aprenem els valors a partir del testimoniatge d’altres persones. Podem parlar de la solidaritat, però si veiem individus que són solidàries comprenem millor el sentit d’aquest valor i quina és la seva pràctica. Els testimoniatges positius són exemples vius de comportaments humans que hem d’imitar per aplicar-los en la nostra vida. Necessitem identificar els testimonis d’amor perquè són llum per caminar en la vida. “Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat” (Jn 5,31-33).

Quan sentim unes paraules entenimentades hi parem atenció. Les escoltem amb atenció perquè ens fan pensar o sadollen el nostre esperit. Però això no passa molt sovint en els grans mitjans de comunicació. Hi ha molt soroll, xerrameques de tertulians banals que enfosqueixen l’enteniment. Trobo a faltar, en els àmbits públics paraules plenes de sentit, pronunciades amb rigor i destinades a fer-me créixer com a persona. “Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes”. (Lc 2,46-47)

divendres, 19 de març del 2021

Glosses per la vida quotidiana.

És molt humà tenir esperança. La majoria de persones desitgem un món millor i vivim pensant que serà així. Però, a vegades, els esdeveniments ens prenen aquesta esperança de les coses bones. La realitat imposa la seva llosa negativa i el cor ens contrau amb dolor per un present que nega el futur. Tot i així, no ens hem de donar per vençuts i, tornant-nos a posar dempeus de nou, hem de lluitar per aquesta esperança que és nostra i volgudament desitjada.
“Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no hi pensarà mai més.
Alegreu-vos,
exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarà d'alegria.
Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m'alegraré pel meu poble.
No s'hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor”.
(Is 65,17-19)
Les actuacions dels individus són escrutades i contrastades per altres persones, i també per nosaltres mateixos. Hem de tenir referents per poder conèixer la integritat moral dels nostres actes. Un dels problemes del nostre temps és la debilitat d’aquests referents o el poc interès de les persones per emprar-los per judicar les seves actuacions. “La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres” (Lc 3,19-20) 

La societat no pot guiar-se per la llei del més fort, per la prepotència d’uns pocs i dòcil submissió dels altres. Res d’això ajuda a respectar ni promoure la dignitat de les persones. Quan les coses van malament, cal donar suport i ajudar a recuperar l’esperança i la il·lusió de viure. Sempre cal donar una segona oportunitat, o més si fa falta. Ningú ha de sentir-se sol ni desemparat. Cadascú, a la seva manera, pot contribuir fer un societat bondadosa.
“Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
els qui han ensopegat, ell els redreça.
Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l'aliment.
Tan bon punt obres la mà
sacies de bon grat tots els vivents.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor”
(Salm 145/144, 13-17)

dissabte, 13 de març del 2021

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són un bé a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat social en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

Tenir fe és creure, hi creure és donar sentit a una experiència transcendent. Les persones religioses li donen noms diferents a aquesta experiència íntima de la creença, però acostuma haver-hi un fil que les uneix: l’estimació als demés. L’amor ajuda a entendre el sentit del transcendent, li dóna gruix i el fa entenedor. “Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests” (Mc 12,28-31).

divendres, 12 de març del 2021

Glosses per la vida quotidiana

La majoria de persones som conservadores de les nostres zones de confort. No ens agraden els canvis, sobretot si ells comporten renunciar al món particular en el qual ens hem instal·lat. Ens fa por situar-nos a la intempèrie. Generalment, ens col·loquem a la defensiva quan algú qüestiona com som o el que fem, i ens proposa una nova manera de ser i de viure. Hem de tenir el coratge d’escoltar-los, acollir el que ens proposen i actuar en conseqüència. Pot ser la nostra petita aportació a la construcció d’una societat diferent, més humana, més justa i més igualitària. “Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble” (Lc 4,24)

¿Ens costa perdona? Tinc la sensació que, en general, les persones tenim molts dificultats en perdonar als que han ofès. Som inflexibles alhora de posar-nos misericordiosament en la situació d’aquella persona que ens ha pogut ferir els sentiments o haver-nos provocat un mal físic. La rancúnia i la venjança no són bones conselleres. Si volem una societat diferents, comencem perdonant a qui ens hagi pogut ofendre. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 16,21-22)

La memòria ajuda a mantenir vius els records i aquests formen part de la nostra identitat. Gràcies als records construïm el present sense oblidar-nos d’on venim i mantenim vives les nostres arrels. No podem oblidar que som una baula d’aquells que ens han precedit com nosaltres ho serem pels nostre hereus. De tant en tant, fem homenatge de les persones que ens precedit i ens sentim vinculats. “Mireu: el Senyor, el meu Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre'n possessió. Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!" (Dt 4,5-6)

dissabte, 6 de març del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’experimentar la felicitat fent bé la feina que hem de fer. Treballar bé és també una manera de demostrar que estimem als altres. Un treball ben fet és una demostració de consideració vers les altres persones. Algunes feines requereixen una dedicació especial, perseverança, meticulositat, paciència i entrega. Tot hi ajuda. Hem de gaudir del treball ben fet, fent-lo i rebent-lo. “La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit” (Lc 8,15)

No hem de perdre la capacitat de meravellar-nos. Especialment, d’aquells impossibles que esdevenen possibles. La realitat no es tan tossuda com pot semblar-nos i sempre hi ha motius per l’esperança. Pot ser no sabem mirar-la amb ulls de fe. Hem d’aprendre a tenir una nova mirada per entendre el que ara no comprenem. “¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?” (Mt 21, 42)

divendres, 5 de març del 2021

Glosses per lavida quotidiana

Sense misericòrdia la societat perd la seva ànima. La misericòrdia és l’empatia profunda amb el cor dels altres. El meu cor entra en ressonància amb aquells persones que necessiten ser compreses i acceptades tal com són. Des de la prepotència, no hi ha espai per la misericòrdia. Gràcies a ella ens relacionem d’una forma diferent, més amorosa i humana amb els altres. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38)

El que diem i el que fem han d’estar units per la coherència. No poden haver-hi dissonància entre els fets i les paraules. Calen les paraules per ordenar els nostres ideals i els pensaments; i calen el fets per donar-hi solidesa. La consistència del nostre testimoniatge contribueix a generar confiança i respecte. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès.  Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit” (Mt 23,2-4)

Penso que la millor actitud que podem adoptar vers als altres és sentir-nos els seus servidors. Estem per servir, no per aprofitar-nos de les persones, utilitzar-los en benefici dels nostres interessos. Estimar-los és donar-nos plenament per fer possible que esdevinguin persones lliures. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.” (Mt 20,26-27)