Diàleg dels governants amb l’Església Catòlica. III part

La tercera reflexió té a veure amb la lleialtat. La qual es construeix a partir de la consideració i la transparència. Les relacions entre els governants i l’Església catòlica no poden fer-se a través dels medis de comunicació. Han d’haver-hi els canals de comunicació engrassats a fi que entre l’àmbit de la política i de l’església circulin els missatges amb claredat. El governant ha de considerar a l’Església com un agent social més i acceptar que, en matèries que li són pròpies, la comunitat de creients s’expressi amb veu pròpia a la societat. Sense que això sigui entès com una ingerència. De la mateixa manera, l’Església ha d’acceptar, en la mesura que es situa a l’escrutini de l’opinió pública, pugui ser criticada. Ambdues realitats, la política i l’eclesial, han d’assumir amb naturalitat aquesta relació sense malfiances.

Ja que l’acció de governar comporta saber crear consens entre els diferents actors polítics i socials, els governants han de saber construir aquest consens també amb l’Església catòlica. Això comporta dialogar, i com es deia en una altra reflexió, saber escoltar per tal que les iniciatives legislatives siguin sensibles al sentir dels diversos sectors socials. Per la seva part, l’Església catòlica ha de saber trobar els punts d’acord amb els governants a partir de la voluntat de construir el consens. A fi de fer-ho possible, les veus eclesials cal que siguin més propositives que impositives.