El debat italià sobre si ha de deixar-se morir a Eluana incideix de nou sobre l’actitud moral dels catòlics davant d’aquestes situacions. El cardenal Bertone abordà aquesta qüestió en la seva recent conferència del passat dijous 5 de febrer a Madrid. Al parlar del dret a la vida afirmà “la dignitat de l’ésser humà, el tema clau de tota la doctrina social de l’Església, implica, entre altre coses, el respecte a la vida des de la seva concepció fins el seu ocàs natural”. Les paraules del cardenal Bertone, “fins el seu ocàs natural”introdueix una nova perspectiva que pot ajudar als cristians a conformar un judici moral sobre aquest tema. Perquè, com diu mes endavant el propi cardenal, “en el dret a la vida ens trobem front a un panorama completament nou respecte a l’època en que fou aprovada la Declaració Universal, sobretot a causa del desenvolupament de les ciències i de les tecnologies, amb nombrosos instruments tècnics per decidir sobre la vida i sobre la mort”.
Efectivament, els progressos tècnics permeten allargar la vida fins a límits impensables anys enrere. El cas d’Eluana és un exemple d’aquesta situació, ja que les noves pràctiques mèdiques eviten que pugui morir com a conseqüència de l’ocàs natural. Si és així, quina és la decisió moral correcte que cal prendre?. Allunyar la vida d’Eluana del seu ocàs natural o deixar que la seva vida acaba de forma natural?. Hi ha una anècdota de Joan Pau II que dóna alguna orientació per respondre a l’anterior pregunta. Diuen que quan Joan Pau II estava molt greu els metges li proposaren tornar-lo a ingressar de nou a la policlínica Gemelli Llavors el papa preguntà: “això em curarà?”. Els metges respongueren que no. Davant d’aquesta resposta Joan Pau II digué “em quedo i em poso en mans de Déu”. Joan Pau II es quedà al Vaticà fins que li va arribar la mort com a conseqüència de la fi natural de la seva vida. L'exemple de Joan Pau II ens dóna criteris per comprende que alguns cops l'ús de les solucions terapèutiques pot allunyar a la vida de la seva fi natural.
Es que actualment el Vaticà ha declarat que deixar morir a Eluana és "eutanasia", i tota la cúpula vaticana s'ha posat a defensar la vida d'Eluana. Em penso que aquest detall li resta credibilitat a la mateixa Església perquè ja entra a dintre del que diu la mateixa Església "medis desproporcionats", o també "encarnissament terapèutic". Realment encara les fronteres no han quedat ben definides on acaba el "desproporcionat" i a on comença el "proporcionat", i cada bisbe o moralista opina de la seva manera. Ens cal un definició més exacte per part de Roma per servir de guia, o en tot cas s'hauria d'admetre almenys que en el cas Eluana es pot desconectar o seguir mantenint la vida i les dues opcions poden ser vàlides si és fan amb conciència. Però l'Església oficial s'entesta en la sola opció de defensar la vida en aquests casos tan controvertits, i no ho veig clar a menys de que l'Església ho faci per "tallar per lo sà", però no te cap necessitat d'imposar tant a rajataula.
ResponElimina