Cóm es pot enfortir el catolicisme a Catalunya?. Quasi bé hi ha tantes respostes com persones que es formulen aquesta pregunta. Voldria donar la meva visió de la qüestió. En primer lloc, cal afirmar la identitat cristiana catòlica avui. Això porta a repensar aspectes importants de la fe a llum de les noves realitats de la societat. Fa anys un grup de monjos joves de Montserrat escriviren “Repensar la nostre fe”. Crec que ara cal seguir el mateix camí.
Cal donar testimoni de l’esperança cristiana en una societat secularitzada. Això és així i no és possible un retorn a temps passats. Cal proposar els nostres valors i principis a les persones que avui poden estar cercant Déu. Creure és donar testimoni de la fe de creure allí on la realitat sembla negar-li tota possibilitat. Allí on es nega la justícia i la fraternitat, la solidaritat i l’amor.
Finalment, la fe és una experiència personal i comunitària que és viu i s’expressa a través d’uns patrons culturals. Per això l’experiència creient es troba arrelada en els amplis sentits de la realitat catalana. Catalunya avui és el nostre espai de significació de la missió. En sentim catòlics des de la realitat de Catalunya i des d’ella ens obrim a l’experiència creient al costat d’homes i dones d’altres confessions i creences.
Com podeu comprovar, ser cristià catòlic ara i aquí és un problema d’IPC.
Cal donar testimoni de l’esperança cristiana en una societat secularitzada. Això és així i no és possible un retorn a temps passats. Cal proposar els nostres valors i principis a les persones que avui poden estar cercant Déu. Creure és donar testimoni de la fe de creure allí on la realitat sembla negar-li tota possibilitat. Allí on es nega la justícia i la fraternitat, la solidaritat i l’amor.
Finalment, la fe és una experiència personal i comunitària que és viu i s’expressa a través d’uns patrons culturals. Per això l’experiència creient es troba arrelada en els amplis sentits de la realitat catalana. Catalunya avui és el nostre espai de significació de la missió. En sentim catòlics des de la realitat de Catalunya i des d’ella ens obrim a l’experiència creient al costat d’homes i dones d’altres confessions i creences.
Com podeu comprovar, ser cristià catòlic ara i aquí és un problema d’IPC.
No crec en l'Esglesia Catalana, perque es nacional-catolicisme, crec en l'Església Universal. Del teu eslòguen "identidad-presencia-catalanitat", només en salvaria la "presència", i encara en un conglomerat de cristianisme junt amb les altres esglésies cristianes protestants. Cada vegada estic més segur que els evangelics ens han de salvar Catalunya, i potser els moros i tot, perque dels católics no me'n fio quasi gens. Ja podrien començar a fer conferències creacionistes per donar bones idees a la majoria de fidels.
ResponEliminaAi Silveri!, que fotuts que estem si el catolicisme o cristianisme s'han de mantenir amb unes bases tan febles i retrògrades com són les del creacionisme.
ResponEliminaI finalment un consell amistós, deixa això del creacionisme per als grangers de Texas que són víctimes d'una lectura literal de la Bíblia i posa't al dia amb la cultura europea (fins i tot òbviament la cristiana) que ja fa molt temps que té aquest tema superat.
Jordi Morrós: Perdona, però no en saps de la missa ni la meitat del tema Creacionisme. Salutacions cordials.
ResponEliminaPer a Silveri.
ResponEliminaEts ben lliure de pensar que sóc un ignorant respecte al creacionisme, tal i com jo sóc ben lliure de pensar que tu no saps diferenciar entre fe i ciència.
I després de dit això tan amics com sempre, i d'aquí a cent anys tots dos calvos.