divendres, 27 de febrer del 2009

Colònies interiors

La integració dels immigrants no és un procés fàcil. Altres països amb més recorregut històric sobre aquesta qüestió han tingut moltes dificultats per combatre l’exclusió social associada a la immigració. Els models basats en la multiculturalitat, assimilació, meelting pot i variants, han estat revisats per les seves limitacions. Els països que els han aplicat han tingut dificultats serioses en la integració dels immigrants. A casa nostra s’ha explorat un camí diferent: la interacció. Aquest model, que assumeix aspectes dels anteriors, té un perfil propi sobre com desenvolupar la integració dels immigrants.

L’èxit de la interacció depèn de les seva comprensió justa per part dels diferents agents implicats. No ajuda, per exemple, considerar els immigrants membres d’una colònia interior captiva de les voluntats i interessos dels països d’origen. Accentuar les diferències per damunt de les coincidències es com donar un llumí a un piròman. Insistir en les singularitats fins condicionar els comportaments és una limitació que pot portar més problemes que beneficis. Per sort, els immigrants reals han fet de la interacció una experiència vital. Es viu i es treballa a Catalunya sense supeditacions a l’exterior. Tampoc ajuda a la integració, la transposició de les dinàmiques de la proposta geopolítica d’Aliança de Civilitzacions a l’àmbit de la immigració. El problema de les nostres ciutats no és el diàleg de civilitzacions. Es un problema més complex que es formula en polítiques efectives d’igualtat d’oportunitats també pels immigrants i amb un reconeixement explícit del valor de la diversitat. Tot això permet avançar cap a la interacció real de catalans que tenim diferents procedències culturals, però compartim la voluntat comuna de construir una societat diversa i cosmopolita. Sense que això comporti renunciar als valors que la identifiquen i la diferencien.

Tots els que vivim a Catalunya formen part d’un sol país sense cap dependència exterior. Cert que alguns catalans tenen uns referents culturals que estan en part arrelats a tradicions d’altres països. No és pot negar aquesta realitat. Però cal situar-la en l’horitzó d’un projecte comú construït per persones que han fet de la societat catalana el lloc on viure amb la seva família i que van de vacances on volen.

1 comentari:

  1. Hola Jordi! Sóc en Pau. Envia'm el teu email i així podré enviar-te una invitació al facebook!

    Cuida't!

    ResponElimina