Avui he assistit a la plantada d’una olivera a l’entrada de la que serà la futura seu de la comunitat jueva ATID. Ha estat un acte senzill, però ple de significat i escalf humà. Durant aquesta celebració s’ha parlat del valor de sentir-se comunitat. Aquest diumenge , com l’altre dia en la celebració del shabat a la Comunitat Israelita de Barcelona, he copsat la significació que pels jueus té sentir-se membres d’una comunitat. Gràcies a aquest sentiment la seva religió ha perdurat al llarg dels anys, especialment en els moments més durs per ells.
He experimentat com la comunitat religiosa és una espai d’acollida càlida. On les persones es senten partícips d’un projecte compatit, hereus d’una història comuna que els projecte cap el futur. Aquests és la significació hebrea de la paraula Atid. Per això, la sinagoga no és només l’espai de culte: és el lloc on la comunitat elabora el seu sentiment de pertinença. Gràcies a esser un espai càlid de trobada els adults transmeten als nens i als joves el valor de sentir-se jueus. Per això, qui presentava l’acte esmentà que l’olivera evocava els dos arbre del paradís, un dedicat a la saviesa i l’altre a la vida. Un permetia discernir el bé i el mal,i comprendre la profunditat interior; l’altre era l’arbre que donava vida a la comunitat.
Aquesta reflexió, centrada avui en la comunitat jueva és extensible a les altres religions. Elles han de proporcionar al seus membres espais de trobada càlida. Espais en els quals les persones es senten membres d’una comunitat que celebra una fe, practica la misericòrdia, reconforta l’esperit recordant el passat a través de la memòria i convida a avançar cap el futur a través de l’esperança
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada