En els darrers anys és notori el retorn progressiu de la religió a l’esfera pública. Aquest retorn no és un fenomen exclusiu de la nostre societat, es dóna també a nivell internacional. La major presència de la religió en l’espai públic obliga a repensar les relacions entre l’esfera política i la religiosa, i quin ha de ser el paper de la religió en el debat públic. Avui hi ha nous paràmetres que fan que aquest debat sigui diferent el sostingut anys enrere. La forta pluralitat religiosa de les societats contemporànies introdueix una nova perspectiva a aquesta reflexió.
La presència de la religió en l’esfera pública ha tingut com a conseqüència un reforçament de les posicions més laïcistes, així com l’aparició d’enfrontaments ideològics entre els sectors més tancats de les esglésies cristianes i els sectors més laïcistes de la societat. La revista de debat polític FRC (Fundació Rafel Campalans), conscient de la importància d’aquestes qüestions dedicà el tema central del seu número 17 (tardor 2008) a reflexionar sobre el rol que poden jugar les confessions religioses en les societats contemporànies i les relacions que es donen entre les religions i el govern de la societat.
En aquest número vaig publicar l’article “La societat postsecular”. És una reflexió sobre el paper de la religió en la societat moderna i la transformació del propi concepte de secularització. El monogràfic de la revista es completava amb una article del filòsof britànic John Gray que critica l’ateisme i les ideologies que pregonen l’expulsió de les religions de l’esfera pública. Un article del filòsof i diputat al Parlament de Catalunya, Antoni Comín, que defineix 9 tesis bàsiques sobre la religió des del socialisme i proposa una nova aliança entre el progressisme reformista i una visió oberta de les religions com antídot contra els fonamentalismes. El darrer article Mohammed Chaib, també diputat al Parlamen, sobre la relació concreta entre les comunitats musulmanes a Catalunya i les administracions públiques en el marc de la “laïcitat positiva”.
La presència de la religió en l’esfera pública ha tingut com a conseqüència un reforçament de les posicions més laïcistes, així com l’aparició d’enfrontaments ideològics entre els sectors més tancats de les esglésies cristianes i els sectors més laïcistes de la societat. La revista de debat polític FRC (Fundació Rafel Campalans), conscient de la importància d’aquestes qüestions dedicà el tema central del seu número 17 (tardor 2008) a reflexionar sobre el rol que poden jugar les confessions religioses en les societats contemporànies i les relacions que es donen entre les religions i el govern de la societat.
En aquest número vaig publicar l’article “La societat postsecular”. És una reflexió sobre el paper de la religió en la societat moderna i la transformació del propi concepte de secularització. El monogràfic de la revista es completava amb una article del filòsof britànic John Gray que critica l’ateisme i les ideologies que pregonen l’expulsió de les religions de l’esfera pública. Un article del filòsof i diputat al Parlament de Catalunya, Antoni Comín, que defineix 9 tesis bàsiques sobre la religió des del socialisme i proposa una nova aliança entre el progressisme reformista i una visió oberta de les religions com antídot contra els fonamentalismes. El darrer article Mohammed Chaib, també diputat al Parlamen, sobre la relació concreta entre les comunitats musulmanes a Catalunya i les administracions públiques en el marc de la “laïcitat positiva”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada