L’altre dia el Pare jesuïta Federico Lombardi, director de la Sala de Premsa de la Santa Seu, de la Ràdio Vaticana i del Centre Televisiu Vaticà, presentà una ponència a l’Assemblea de Delegats Diocesans de Mitjans de Comunicació Social. De la seva intervenció voldria destacar resumidament algunes de les seves propostes.
Sobre el criteris fonamentals de la visió cristiana de la informació el pare Lombardi proposà els següents: a) Servei a la veritat i a l’objectivitat. Saber oferir les dades dels problemes i ajudar a les persones a reflexionar sobre les seves causes. La informació no ha d’estar guiada per interessos econòmics, polítics o ideològics; b) Servei a una visió de la realitat que no exclogui a Déu. Des d’aquest punt de vista és molt significativa la jerarquia de les notícies, l’ordre amb que es donen. Cal ajudar a les persones d’avui a posar ordre en la manera de veure les coses i els esdeveniments, a distingir allò que és important i greu d’allò que ho és menys; c) Servei a la justícia. Cal prestar particular atenció a les àrees més pobres i a les guerres oblidades. L’Església té la gran possibilitat de tenir una visió més justa dels problemes; d) Servei a la pau. Cal procurar, sempre, d’afavorir la comprensió i el diàleg entre les diverses posicions i els diversos pobles i no accentuar les contraposicions. Cal emprar sempre i amb decisió un llenguatge respectuós cap als demés, equilibrat i no agressiu, capaç d’inspirar serenitat de judici i comprensió recíproca.
En relació a les actituds i les qualitats del comunicador eclesial el pare Lombardi també és clar. Considera que el comunicador eclesial és aquell que encarna la comunicació pública del pensament, els judicis i les eleccions de la comunitat eclesial. Per fer-ho ha d’emprar un llenguatge clar, simple i comprensible. Ha de ser sempre verídic i clar. Ha de saber contenir-se de tal manera que ha d’evitar fer créixer les onades de l’agitació, o no deixar que es difonguin àmpliament informacions falses o inexactes, que després són difícils de rectificar.
Finalment, el pare Lombardí considerà que la comunicació ha d’estar al servei de la comunicació eclesial a tots els nivells. Els instruments de comunicació social catòlics són instruments fonamentals per la construcció de la comunitat cristiana i de la més àmplia comunitat humana. Cal animar a les publicacions de premsa, ràdio o televisió diocesans o de major abast a avaluar la seva qualitat i utilitat.
D’acord amb els criteris exposats, no crec que la COPE aprovés l’examen de qualitat i utilitat proposats pel pare Lombardi.
Sobre el criteris fonamentals de la visió cristiana de la informació el pare Lombardi proposà els següents: a) Servei a la veritat i a l’objectivitat. Saber oferir les dades dels problemes i ajudar a les persones a reflexionar sobre les seves causes. La informació no ha d’estar guiada per interessos econòmics, polítics o ideològics; b) Servei a una visió de la realitat que no exclogui a Déu. Des d’aquest punt de vista és molt significativa la jerarquia de les notícies, l’ordre amb que es donen. Cal ajudar a les persones d’avui a posar ordre en la manera de veure les coses i els esdeveniments, a distingir allò que és important i greu d’allò que ho és menys; c) Servei a la justícia. Cal prestar particular atenció a les àrees més pobres i a les guerres oblidades. L’Església té la gran possibilitat de tenir una visió més justa dels problemes; d) Servei a la pau. Cal procurar, sempre, d’afavorir la comprensió i el diàleg entre les diverses posicions i els diversos pobles i no accentuar les contraposicions. Cal emprar sempre i amb decisió un llenguatge respectuós cap als demés, equilibrat i no agressiu, capaç d’inspirar serenitat de judici i comprensió recíproca.
En relació a les actituds i les qualitats del comunicador eclesial el pare Lombardi també és clar. Considera que el comunicador eclesial és aquell que encarna la comunicació pública del pensament, els judicis i les eleccions de la comunitat eclesial. Per fer-ho ha d’emprar un llenguatge clar, simple i comprensible. Ha de ser sempre verídic i clar. Ha de saber contenir-se de tal manera que ha d’evitar fer créixer les onades de l’agitació, o no deixar que es difonguin àmpliament informacions falses o inexactes, que després són difícils de rectificar.
Finalment, el pare Lombardí considerà que la comunicació ha d’estar al servei de la comunicació eclesial a tots els nivells. Els instruments de comunicació social catòlics són instruments fonamentals per la construcció de la comunitat cristiana i de la més àmplia comunitat humana. Cal animar a les publicacions de premsa, ràdio o televisió diocesans o de major abast a avaluar la seva qualitat i utilitat.
D’acord amb els criteris exposats, no crec que la COPE aprovés l’examen de qualitat i utilitat proposats pel pare Lombardi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada