L’art de la Franja i el tic-tac-toe

El tic-tac-toe és un senzill joc d’estratègia molt fàcil de jugar. També és coneix com tres en ratlla. Penso que aquesta és la millor solució a aplicar per resoldre el conflicte de les obres d’art de la Franja de Ponent. El camí no és la demanda civil o penal. Cal consens i acords sòlids. Però, per obtenir-los, cal una altra estratègia per canviar de perspectiva a fi de que totes les parts implicades sentin que han guanyat, Les obres d’art ni poden associar-se a una qüestió d’identitat, ni la unitat museística ha d’impedir adoptar una solució que faciliti el gaudi a tots els ciutadans d’aquell territori.

Per trobar el consens ni la diòcesi de Barbastre-Montsó ha d’exigir l'entrega prèvia de totes les obres, ni la diòcesis de Lleida ha de pretendre que el museu diocesà i comarcal sigui l’únic àmbit territorial on exposar-les. De la mateixa manera, les autoritats eclesiàstiques han d’assumir que la resolució de la Signatura Apostòlica té possibilitats de ser imperfecta perquè ara hi ha documents que testifiquen quina és la propietat d’algunes obres. En aquest cas, serà possible jugar el titc-tac-toe malgrat la inhibició del Tribunal de la Rota.

La solució del conflicte no està en la via judicial. Cal tornar a repensar les vies eclesiàstiques que permetien aplicar el sentit del decret del nunci Lajos Kada. Per generar consens és precís tornar el problema als seus orígens i netejar-lo de les contaminacions posteriors. Són possibles solucions imaginatives que preservin el valor simbòlic de les peces, la unitat museística i garanteixin que totes les persones d’ambdues diòcesis puguin gaudir de tot el ric patrimoni cultural que té l’Església catòlica a les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó. Només cal saber escollir amb qui jugar al tic-tac-toe.