A Itàlia un noi que s’avorria intentà cremar a un immigrant. Creia que això el distrauria. Volia entretenir-se comprovant quan temps trigaria en morir-se. Aquesta absurditat congela l’ànima. El gest d’aquest noi evidència la banalització de la vida humana. La notícia d’Itàlia no és una anècdota. Hi ha masses signes de que reneix la intolerància i l’odi a l’estranger. En ell es concentren pors, ires i descontents. A Anglaterra han estat els italians els que han patit la xenofòbia dels treballadors de les centrals nuclears; a Veneçuela han estat els jueus i a casa nostre hi ha hagut també incidents a l’entorn d’algunes sinagogues. No són successos aïllats.
Cal fer els esforços que calgui per combatre tota manifestació de racisme i xenofòbia. No cal esperar a que els esdeveniments vagin a més. Cal fer-ho quan encara és possible aturar la barbàrie de l’odi al diferent, de l’estranger o del que forma part d’una minoria. Sobre ells no es poden projectar les pors que es poden tenir per un futur incert i ple de riscos. Per construir el camí que ens ha de portar al futur que desitgem necessitem l'aportació de totes les persones que viuen a Catalunya. No podem haver-hi exclusions alhora de construir l’esperança.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha parlat d'aquests temes amb motiu de la seva trobada al Palau de la Generalitat amb el diplomàtic francès i únic membre encara viu del comitè redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel. Amb aquest encontre a volgut reconèixer la seva “admirable trajectòria, forjada en la lucidesa davant els horrors de la guerra i el nazisme”. Stéphan Hessel, nascut fa 91 anys a Berlín, d’origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial Hessel va formar part de la resistència francesa i va ser deportat als camps de concentració de Buchenwald i Dora. “D’aquella experiència en va saber extraure l’afany de treballar perquè aquella època tràgica no es tornés a repetir”, ha recalcat el President. Al complir els 60 anys de la Declaració, el president Montilla ha remarcat que els “drets humans constitueixen el referent ètic i moral del nostre temps i un imperatiu universal, més enllà de fronteres, ideologies o creences”. En aquest sentit, el cap del Govern ha advertit que “cal mantenir-nos alerta davant qualsevol vulneració dels drets humans o davant d’actes de xenofòbia, també a Catalunya”. “La societat catalana no es pot permetre cap vacil·lació quan es produeix una agressió als drets fonamentals o davant la intolerància d’alguns. En això serem rigorosos i exigents”, ha reblat. Per això el president ha assegurat que el Govern català “farà tot el necessari per protegir les persones, comunitats i col·lectius presents a Catalunya, amb els instruments que l’ordenament jurídic disposa i amb tota la força dels recursos i valors democràtics".
Fidel a la seva tradició, Catalunya ha de continuar sent un país de pau i concòrdia. En nosaltres està la possibilitat de seguir aquesta tradició.
Cal fer els esforços que calgui per combatre tota manifestació de racisme i xenofòbia. No cal esperar a que els esdeveniments vagin a més. Cal fer-ho quan encara és possible aturar la barbàrie de l’odi al diferent, de l’estranger o del que forma part d’una minoria. Sobre ells no es poden projectar les pors que es poden tenir per un futur incert i ple de riscos. Per construir el camí que ens ha de portar al futur que desitgem necessitem l'aportació de totes les persones que viuen a Catalunya. No podem haver-hi exclusions alhora de construir l’esperança.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha parlat d'aquests temes amb motiu de la seva trobada al Palau de la Generalitat amb el diplomàtic francès i únic membre encara viu del comitè redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel. Amb aquest encontre a volgut reconèixer la seva “admirable trajectòria, forjada en la lucidesa davant els horrors de la guerra i el nazisme”. Stéphan Hessel, nascut fa 91 anys a Berlín, d’origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial Hessel va formar part de la resistència francesa i va ser deportat als camps de concentració de Buchenwald i Dora. “D’aquella experiència en va saber extraure l’afany de treballar perquè aquella època tràgica no es tornés a repetir”, ha recalcat el President. Al complir els 60 anys de la Declaració, el president Montilla ha remarcat que els “drets humans constitueixen el referent ètic i moral del nostre temps i un imperatiu universal, més enllà de fronteres, ideologies o creences”. En aquest sentit, el cap del Govern ha advertit que “cal mantenir-nos alerta davant qualsevol vulneració dels drets humans o davant d’actes de xenofòbia, també a Catalunya”. “La societat catalana no es pot permetre cap vacil·lació quan es produeix una agressió als drets fonamentals o davant la intolerància d’alguns. En això serem rigorosos i exigents”, ha reblat. Per això el president ha assegurat que el Govern català “farà tot el necessari per protegir les persones, comunitats i col·lectius presents a Catalunya, amb els instruments que l’ordenament jurídic disposa i amb tota la força dels recursos i valors democràtics".
Fidel a la seva tradició, Catalunya ha de continuar sent un país de pau i concòrdia. En nosaltres està la possibilitat de seguir aquesta tradició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada