Ha mort un amic, l’Antoni Farrés. Feia molts anys que es coneixíem. Havíem tingut somnis similars i junts havíem alimentat les mateixes esperances. Era un gran home. Responsable i auster. Testimoni de coherència i vehement defensor de la justícia. He tingut el privilegi de poder acomiadar-me de forma entranyable a l’entorn d’una taula envoltat d’altres amics en la que fou la seva penútima sortida de casa seva. El vaig veure somriure i vaig escoltar els seus futurs projectes. Era reconfortant el seu optimisme, malgrat que tots sabíem que li quedaven poques setmanes de vida. Però, malgrat aquesta inexorable finitud, va voler-vos transmetre la seva voluntat de viure. Fou emotiu compartir la seva il·lusió quan explicà que volia escriure la història dels primers alcaldes democràtics. Aquest projecte mobilitzava la seva energia interna.
En el recordatori editat per l’Ajuntament de Sabadell, un punt de llibre, es reprodueix un fragment del discurs de comiat del Toni com alcalde de Sabadell el 30 de juny de 1999. Les seves paraules foren: “Manllevant una frase de sant Pau crec poder dir: he fet un bon combat, per Sabadell, pels meus conciutadans, per una societat socialment equilibrada (...) he acabat la cursa, pel meu país, per la reconstrucció nacional de Catalunya, per la recuperació de la llibertat i la democràcia (...) he conservat la fe en el combat irrenunciable per una societat més justa, més lliure, més igualitària, més solidària i més feliç”.
El seu combat, és també el meu combat. Adéu Toni.
En el recordatori editat per l’Ajuntament de Sabadell, un punt de llibre, es reprodueix un fragment del discurs de comiat del Toni com alcalde de Sabadell el 30 de juny de 1999. Les seves paraules foren: “Manllevant una frase de sant Pau crec poder dir: he fet un bon combat, per Sabadell, pels meus conciutadans, per una societat socialment equilibrada (...) he acabat la cursa, pel meu país, per la reconstrucció nacional de Catalunya, per la recuperació de la llibertat i la democràcia (...) he conservat la fe en el combat irrenunciable per una societat més justa, més lliure, més igualitària, més solidària i més feliç”.
El seu combat, és també el meu combat. Adéu Toni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada