El risc de ser pakistanès

Ser d’origen pakistanès comença a ser un risc. Un detingut per qualsevol motiu d’origen pakistanès ràpidament es acusat d’estar vinculat a una organització terrorista islàmica. Darrerament a Barcelona s’han viscut dues situacions que demostren amb quina facilitat els medis de comunicació “imputen” a unes persones. La detenció d’uns pakistanesos per presumpta frau fiscal o per falsificació de passaports ha estat vinculada pels medis de comunicació a obscures connexions terroristes. Pocs dies després, les coses s’ha aclarit i els presumptes dilectes s’han convertit en imputacions penals pels delictes suposats, però no per terrorisme. Però el mal ja està fet. A l’imaginari col·lectiu ja s’ha construït el relat que estigmatitza a un col·lectiu que el fa sospitós de terrorisme.

És veritat que pot haver-hi algun ciutadà d’origen pakistanès vinculat a alguna trama terrorista. Les evidències ho demostren. Però, qualsevol ciutadà, i els pakistanesos també, tenen presumpció d’innocència. No cal jutjar-los, o linxar-vos, prèviament en els tribunals de paper. Caldria practicar una millor verificació de les fonts i no deixar-se portar per la seducció de tenir més columnes en una plana del diari. Imputar falsament a unes persones és un problema, no només per qui ho fa o pateix, sinó també pel conjunt de la societat. Perquè això alimenta ressentiments o sospites que no ajuden a la convivència. Cal exigir més responsabilitat alhora de fer circular notícies de feble veracitat. Una possibilitat, per tal d’evitar la maledicència, és no publicar aquelles informacions que es consideren de baixa fiabilitat.