dissabte, 10 d’octubre de 2015

Glosses per la vida quotidiana

La vida és acció i contemplació. Ambdues es potencien, però també  es necessiten. Som contemplatius en l'acció i actuem perquè la contemplació ens esperona a l’acció, Estimant ens apropem al misteri de l'amor màxim, Déu. Estimant donem sentit a la nostra vida i fem dels altres un tu amb rostre. En l’altra endevino fins veure’l, el rostre de Crist. En l’estrenay, en aquell que interpel·la la meva indiferència, hi ha el Crist mateix. "Maria asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo" (Lc 10, 39-40)

Orientats a actuar, ja que creure és comprometre’ns, ens guiem per l’amor. Si alhora de pregar Jesús ens ensenyà la senzilla, però completa pregària del Pare Nostre, quan ens movem a l’acció el nostre nord és l’amor generós als demés. No podem restar indiferents a les necessitats de les altres persones. Sempre hi ha algú que necessita un gest d’acolliment càlid vers la seva persona o una actuació més política o social. Com en l’oració Jesús ensenyà el que hem de fer. Tot l’Evangeli és una guia per orientar la nostra caritat i misericòrdia. “Feu els altres allò que voleu que ells us facin: aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 7,12).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada