dilluns, 5 d’octubre de 2015

Les fronteres són impermeables pels pobres

Avui ha començat el curs de Cristianisme i Justícia, i seguint la costum dels darrers anys s’ha presentat un vídeo explicant les diferents activitats del centre i l’arquebisbe de Tànger, el franciscà Santiago Agrelo, ha fet una conferència sobre “Fronteres contra els pobres, fronteres contra el Crist". He pensat que per resumir la brillant intervenció de l’arquebisbe, més que fer una crònica podia recollir algunes de les piulades que han corregut per la xarxa amb el hashtag #AgreloCJ. Estan transcrites tal com han estat escrites, per això la barreja idiomàtica.

L'església de Casp plena a vessar. Tothom expectant. Uns minuts de pregària i reflexió vers els refugiats abans de sentir a @SantiagoAgrelo. Una patera preside el encuentro. Cinco nombres en la oración y miles de rostros en el corazón.

Soy una persona vulnerable en cuanto que me afecta lo que me rodea y eso es una Gracia de Dios. Y he de serlo, si no, me perdería mucho. Estamos llamados a la vulnerabilidad. Cuando los subsaharianos vienen a la catedral a pedir la bendición para el viaje a Europa, és como si les diéramos la extremaunción. Me duele, me indigna que el gobierno considere la impermeabilidad de las fronteras como un éxito. Clar i contundent: les fronteres maten. Me duele que existan gobiernos que impermeabilizan fronteres. La estrategia del poder es la de señalar al otro como el que viene a ocupar mi lugar dando una visión excluyente del emigrante. En les fronteres hi ha dolor i sofriment que sembla no alterar la vida quotidiana. Cal donar veu a les persones que estan esperant en les fronteres.

En las fronteres tenemos vallas con todo tipo de sensores, tecnologia y professionales para detectar persones. Las fronteres no sirven para el encuentro, sino el rechazo. En las vallas de Ceuta y Melilla todo esta diseñado para ver y oir. Pero no necesitamos técnica sino ojos de misericòrdia. Los cristianos no podemos dejar en casa la mirada de Jesús sobre los pobres. Hay que poner delante de nuestros ojos el dolor de los pequeños de la tierra. Todo se consuma ante la indiferencia permanente, sin alterar lo más mínimo nuestro dia a dia  

Per acceptat la situació amaguen em nom de pobres sota l'eufemisme de sense papers. L'arquebisbe de Tànger Santiago Agrelo denuncia les raons que fa que les persones siguin il·legals i expulsats del seu país. Cita a Galeano: Este sistema mata al hambriento en lugar de acabar con el hambre. Los emigrantes son los esclavos del siglo XXI.El ejército de reserva del capitalisme. Fronteras al servicio de un sistema injusto

Déu ha optat pels pobres, però sovint l'Església ho oblida. Déu ha optat per alliberar els homes de les injustícies. A l'Església som capaços de discutir matisos doctrinals i oblidar-nos de la compassió als que pateixen. Mons Agrelo nos interpela: Ojalá estemos tan cerca de los pobres que se nos confunda con ellos, seamos uno con ellos. En la Iglesia hemos renunciado a la potestad de hacer milagros. En el Evangelio vemos cómo Dios pone en el centro al hombre y su necesidad, incluso por delante de si mismo. ¡Cómo cambiarían las cosas y la política si en el inmigrante que llega a la frontera me viera a mi mismo!"  


La intervenció de l'arquebisbe Agrelo ha estat un alenar per l'esperit i les seves paraules obren un ampli camp de reflexió. Les seves reflexions són una invitació al compromís per rescatar els pobres que estan instal·lats en les fronteres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada