dissabte, 31 d’octubre del 2015

Glosses per la vida quotidiana

Quan els cristians diem a Déu Pare estem reconeixent que totes les persones som fills i filles d’un mateix pare. Aquest fet ens uneix en la gran germandat de la fraternitat universal. És una convicció i un sentiment. Estic convençut que les relacions humanes han de ser fraternals, lluny dels egoismes que ens empresonen i trenquen els vincles de germanó. "No heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar "Abbà, Pare". Així l'esperit s'uneix personalment al nostre esperit per donar testimonis que som fills de Déu" (Rm 8,15-16) 

 La fe no segueix la raó per creure, però la fa servir per explicar el sentit d'aquesta creença. Però, per no seguir la raó la fe esdevé irracional. La fe és mou en la realitat interior dels convenciments que alimenten i sostenen la raó de l’existència. És un do, malgrat que no tothom ho experimenta així. No tothom té la vivència de la fe. Uns no la volen, altres s’hi oposen i altres han endurit el cor. "Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu, si ja ho veiés ¿com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança" (Rm 8,24-25)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada