dissabte, 3 d’octubre de 2015

Pactes polítics

Quan cap força política té la majoria suficient en unes eleccions per formar govern se li plantegen vàries possibilitats. Una d’elles és governar en solitari això genera una minoria feble i la necessita de fer pactes puntuals. Una altra possibilitat és crear una majoria de govern sòlida i amb vocació d’estabilitat. L’instrument és el pacte de govern. Quan això passa cal tenir present diverses qüestions. Per la pròpia fermes del pacte és bo que les diferents parts sàpiguen acordar quins seran els seus desacords i com actuaran quan això passi. No és fàcil de fer-ho, però els beneficis de tenir identificats els desencontres i què fer quan es donin resulta mot beneficiós per la pròpia estabilitat del pacte. 

Una altra recomanació és comprendre que un pacte de govern no és la juxtaposició d’àmbits de poder polític sinó un govern únic amb diferents actors polítics. Una altra recomanació alhora de teixir els pactes és la discreció. Els negociadors, a fi de fer bé la seva feina, han d’estar fora de les pressions externes. La xafarderia i el soroll mediàtic no són bon consellers alhora de construir els acords. Una altra recomanació és que les diferents parts que pacten han d’assumir quin és el seu pes relatiu dins l’acord per tal de d’adequar la intensitat de les pressions negociadores a fi de no confondre la sensates amb el xantatge. Els partits també han de comprendre que al no tenir la majoria absoluta el seu programa electoral, que era una sèrie de propostes de màxims pel cas de poder governar el solitari, ha revisar-se perquè les condicions per la governabilitat són ara unes altres. Això porta a rebaixar les condicions per consolidar el pacte i trobar els punts que facin possible l’acord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada