divendres, 9 de gener del 2009

Els autobusos i el dret a creure

La campanya dels anuncis en els autobusos és ben absurda. No porta en lloc, ni ajuda a crear els ponts de convivència entre els creients sincers i els ateus honestos. Més aviat pot ser caldria oferir una reflexió seriosa i el testimoni de fe de molts creients que estan, en nom de Déu, construir la justícia en molts llocs del món.

Abans d’entrar en precisar alguns aspectes, una petita puntualització. Els promotors d’aquesta campanya tenen tot el dret de fer-la i cal defensar que ho puguin fer. De la mateixa manera que suposo que ells respecten les manifestacions religioses en la plaça pública. No fer-ho, tant una cosa o l’altra, és tenir una concepció estreta de la llibertat i del respecte.

Si Déu probablement no existeix, per què preocupar-se’n. No es tracta de rebatre aquest argument amb el càlcul probabilístic de Pascal sobre l’existència de Déu, sinó d’aplicar el sentit comú. Si Déu probablement no existeix, quin és el problema que preocupa realment als promotors d’aquest anunci?. Per què els preocupa l’existència de Déu?. Més aviat crec que el seu problema no és Déu sinó el seu anticlericalisme. Ells són els que tenen el problema, no els creients. Alguns dels promotors de la campanya, en converses públiques han manifestat que senten escruiximents al veure una creu en un espai públic o es trasbalsen si quan estan ingressats en un centre hospitalari públic un capellà entre a la seva habitació oferint els seus serveis. Llavors, és evident que ells tenen un problema. Pot ser en tenen un altre, per què ens demanen als creients aportar proves de l’existència de Déu? que en presentin ells que demostrin que la naturalesa humana no és religiosa i cerca a un transcendent?.

Voler resoldre el seu problema de fons, que no és tant el de l’existència de Déu sinó la presència de l’element clerical i els símbols religiosos, a través d’una campanya d’anuncis és banalitzar el debat. Perquè la vertadera qüestió a discutir no és si Déu està sotmès al càlcul de la probabilitat és si els ciutadans d’aquest país sabem conviure respectant les creences personals de cadascú. Interpreto, pel lema proposat en l’anunci que aquesta no és la idea dels seus promotors. Doncs neguen la possibilitat als creients en Déu de ser feliços o d’estar precupats per la seva existència. L’article l’Abat de Montserrat Josep Maria Soler publicat en varis diaris explica clarament com debatre aquesta qüestió. Un element interessant del debat negat pels promotors de la campanya, és saber com les persones podem ser felices i compartir, des de les diferents creences, les fonts de felicitat. Això sí que ens permetria a tots avançar una mica més cap un marc de convivència comuna amb valors compartits que fonamentin un nou projecte de civilitat inspirats, entre altres, en els valors bàsics de la raó moderna.

Del tipus de lema escollit pels promotors de la campanya dedueixo que tenen un visió restrictiva i excloent de l’ateisme, tan integrista i fonamentalista com alguns dels promotors dels contra-anuncis que diuen que sortiran ben aviat. Aquesta dinàmica només pot sorgir i alimentar les visions tancades, tant de les creences com de les increences. El nostre país, tant procliu a enfrontaments estèrils, i alguns cops a gastar els diners en coses absurdes, té altres i més greus problemes que el de la probabilitat de l’existència de Déu. Dubto que la creença o l’ateisme siguin els grans problemes de la humanitat. El mateix m’agradaria creure que pensen els que generen opinió pública. Perquè, em dóna la impressió de que si aquesta informació no hagués sortit en els medis, ara se’n parlaria d’una altra manera.

A mi, els anuncis em deixen molt indiferent, més enllà de l’anècdota, si que em preocupa que la polèmica que pot encetar fracturi la cohesió de la nostra societat en nom del fet religiós. Probablement m’identifico amb els dubtes i càlculs de Pascal, i per resoldre part d’aquests dubtes em guio per allò que diu l’evangeli: “Déu, ningú no l'ha vist mai:el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.” (Jn 1,18).

M’agradaria acabar amb una cita de Cioran que reprodueix Oscar Tusquets al final del seu magnífic llibre “Dios lo ve”. Cioran proposa que ens “comportem com si tinguessin comptes a passar a un Déu intel·ligent” que li permet a Oscar Tusquets dir: “i encara que Deu no ens acaba de convèncer, ¿no fora millor fer les coses com si Déu existís?”. Pregunta intel·ligent que ben segur que no troba la resposta en cap dels anuncis antiteistes o teistes dels autobusos.

3 comentaris:

  1. L'entitat E-cristians de la qual soc soci també treurà a la planxa dels autobusos un cartell, i em penso que no te perque ser fonamentalista. Ara s'està posant de moda això dels cartells publicitaris, llàstima que valguin tants diners i al final sempre guanyarà qui tingui més bossa per pagar la publicitat. Jo em pregunto si les entitats cristianes no ferien millor en destinar els diners per altre cosa.

    ResponElimina
  2. Per a Silveri.

    El fonamentalisme no és un carnet que et donin en funció de si ets soci d'una entitat o d'una altra, sinó que és una actitud de fons que a vegades només cal una petita punxadeta com de l'anunci perquè surti cap en fora. I certament de fonamentalistes n'hi ha de moltes menes.

    Per a Jordi.

    Plenament d'acod amb la teva argumentació. I copio el mateix que vaig posar en el blog d'en Jordi Llisterri:

    "Ja és realment una mostra del món en el que vivim que la reflexió sobre l'existència o no de Déu s'hagi de desencandenar a partir d'un anunci penjat en un autobus urbà.

    Per això serveix la publicitat? Per fer discurrir a la gent? Ja seria prou que fes aquesta funció.

    ResponElimina
  3. Estimat Jordi:

    L'objectiu de la campanya era "sensibilitzar als ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de “fer-se visibles”, de sentir-se orgullosos de les seves conviccions i de reivindicar per a ells els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel sol fet de posseir o manifestar unes creences religioses" (extret de la web del bus ateu). Així, en cap cas formava part dels objectius ajudar o "crear ponts de convivència". Tampoc es tractava de convèncer ningú o fer proselitisme. Els ateus NO fem proselitisme.

    Podries aclarir què entens per "creients sincers" o "ateus honestos"?

    Gràcies per reconèixer el dret de defensar els nostres drets.

    La qüestió de l'anticlericalisme dels ateus NO és el lema de la campanya. Però ja que ho apuntes, entraré al detall. A tot irreligiós en general li preocupa que part dels seus impostos vagin a finançar l'església catòlica, més encara quan molts hem patit retallades en els nostres ingressos però l'església continua rebent cada any al voltant de 10.000 milions d'€ (v. anuari de la Fundació Ferrer i Guàrdia). Perquè he de pagar jo amb els meus impostos el sou de capellans, mestres de religió, etc.?

    "(...) per què ens demanen als creients aportar proves de l'existència de déu?" La càrrega de la prova la té que afirma l'existència, són les regles de joc i de raonament. Si no les respectes, és fer trampa i no tindria sentit continuar enraonant.

    Els ateus hem de demostrar que la naturalesa humana no és religiosa i cerca un transcendent? Vols dir amb això que la creença dona existència "per se" a allò que es creu? Això és una altra fal•làcia, o fer trampes, com en diuen al meu poble.

    Al tercer paràgraf tornes a estar equivocat amb el tema de la campanya. Si us plau, hauries fet mol bé d'entrar a la web oficial del bus ateus, i no hauries fet interpretacions (errònies). Hauries de saber que els ateus som fermament defensors de la llibertat de consciència, com a pilar bàsic de tota la resta de llibertats (d'expressió, de reunió...). També et faig saber que l'ateisme NO és una creença. És, en tot cas, la falta de creença. Així, la frase "(...) les persones podem ser felices i compartir, des de les diferents creences (...)" entenc que expressa millor el seu sentit tot canviant creences per consciències, si no vols limitar-te a les religions i ser excloent amb els irreligiosos.

    Quina és la visió restrictiva i excloent de l'ateisme, integrista i fonamentalista que tenim? Això em semblen afirmacions gratuïtes i molt perilloses. Vols dir que com la creença o l'ateisme no són els grans problemes de la humanitat, no han de ser tractats? Si és així, em sembla bastant demagògic. Mentre els ateus defensem la llibertat de consciència i, per tant, extensió de drets per a tots, la religió, amb la seva moral estreta i completament fora del seu temps, ens vol fer una restricció de drets a tots imposant la seva visió: anticonceptius, avortament, cèl•lules mare, matrimoni homosexual, drets de gais, lesbianes, etc. Aquest és el veritable fons de la qüestió.

    En quant a l'última qüestió, que et donaré el meu parer tot seguit, no es pot contestar amb el lema d'una campanya. "(...) no fora millor fer les coses com si Déu existís?".
    NO, de manera rotunda. Perquè hem d'actuar com si existís un ésser cruel, venjatiu, gelós, autoritari, traïdor, que premia els culpables i castiga els innocents, que ens observa durant tota la nostra vida, tots els nostres moviments, els nostres pensaments, que hem de témer, reverenciar, amar i donar gràcies contínuament? Això és desitjar ser un esclau abjecte! Això és renunciar a la nostra humanitat! És l'essència del sadomasoquisme! Això és la claudicació de la raó davant de l'estupidesa.

    Salut,

    Miguel

    ResponElimina