dissabte, 24 de gener del 2009

Revisar la laïcitat

La situació del fet religiós en la societat contemporània convida a pensar la laïcitat en claus diferents a com ho feu el pensament il·lustrat dels segles XVIII-XIX o el pensament polític del XX. En els temps revolucionaris de la Il·lustració no hi havia espai per a incorporar el cristianisme i les seves esglésies en el nou paradigma cultural. Existia massa distància entre els pensadores il·lustrats i els teòlegs. Els il·lustrats volien alliberar a les persones del pes de la tradició cristiana perquè negava la possibilitat de la raó. Però, dos-cents anys després, el panorama ha canviat profundament. La raó no ha transportat a la humanitat al paradís i les tradicions cristianes han utilitzat els principis il·lustrats per repensar la seva identitat i oferir explicacions plausibles de les seves creences.

Avui, la modernitat religiosa desafia el nucli dels principis del pensament laic tradicional. Les evidències qüestionen la idea de tancar les creences a l’àmbit privat. La fe és un assumpte personal que té una manifestació pública; i per això la presència pública del fet religiós interessa a l’àmbit polític. Els esdeveniments han transformat l'univers laic perquè les religions han emprès un camí distint al previst.

La confrontació d’un sector de l'Església Catòlica amb la política del govern socialista o el tracte curós d’aquest amb aquella han estimulat l’actualització del debat laïcista a Espanya. Les actituds i comportaments d’un sector del catolicisme espanyol han afavorit la comprensió tancada de la laïcitat. Es tracta d’una visió excloent de la laïcitat, la qual no contempla cap rellevància pública del fet religiós.

Però és possible una altra comprensió de la laïcitat. Es tracta d’una comprensió oberta del que significa la laïcitat avui. Des de diversos sectors de la societat, tant des de l’àmbit polític com del pensament, es proposa un nou discurs sobre la laïcitat basat en una comprensió inclusiva i positiva. Es tracta, com s’ha definit, d’una laïcitat positiva. És una visió de la laïcitat no excloent del fet religiós de l’espai públic. Per als partidaris d’aquesta comprensió el fet religiós és un factor socialment positiu i enriquidor per qualsevol societat democràtica. Es considera que la religió és una qüestió personal amb projecció pública. De tal manera que les religions tenen un espai en la vida pública i cal escoltar l’opinió de les religions davant dels reptes que té plantejats la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada