dilluns, 16 de maig del 2011

El talent polític

Es perd el talent?. És evident que sí. En general, l’edat no perdona. Algunes persones pateixen un notable deteriorament en el sistema neuronal que afecta a la seva capacitat cognitiva. Llavors, moltes coses s’enfosqueixen i la desorientació mental guanya terreny. Però, ¿passa el mateix en les organitzacions?. La resposta hauria de ser que no, però no n’estic tan segur. En el cicle de vida organitzatiu es dóna un fenomen ben curiós: el talent es deixa perdre de forma cíclica. Alguns amics meus estan constatant aquesta realitat en la seva pròpia experiència. Resulta amarg percebre que la perícia personal, en lloc de ser una ajuda, és un destorb. De cop, la persona dubta del seu talent perquè l’organització decideix prescindir d’ell. Ràpidament l’autoestima es fa fonedissa i sorgeix la pregunta: ¿és veritat que no puc aportar res a l’organització o a la societat?.

Fals. Les persones sempre poden aportar el seu talent en la mesura que les organitzacions o la societat el vulgui acollir. La qüestió és saber com aprofitar aquest talent quan els indicadors laborals semblen indicar que s’imposa el temps del retir. ¿Pot prescindir una societat madura del talent de les persones? ¿té sentit jubilar a una persona quan està intel•lectualment madura? Ara que estem en una economia de crisi, ¿té algun sentit oblidar la perícia que tant ha costat d’adquirir?, ¿no és un luxe prescindir de l’experiència?, ¿com es trasllada l’alt valor del coneixement contingut en la perícia a les persones que s’incorporen al mercat de treball?. Des del punt de vista d’aprenentatge el coneixement d’una persona de 60 anys no és la suma de dos de 30 anys, tot i que, guiat pel criteri de minimitzar costos, el responsable de Recursos Humans així ho consideri. Les persones de 60 anys, aquelles que tenen la jubilació a la cantonada, certament no hauran resolt el teorema de Fermat, però s’han cremat les pestanyes intentant resoldre'l o aprenent el que no cal fer per tal que les coses es facin bé. Socialment, ¿és considera que això té algun valor? ¿hi ha algú interessat en conèixer el saber del seu veí?

Ara que venen eleccions municipals algunes persones, després de molts anys de dedicació al servei a la comunitat local, han decidit deixar la política. ¿Com es recull la seva experiència?, ¿quins mecanismes té el sistema polític per aprofitar el seu talent polític?. Dóna la impressió que hi ha un pensament majoritari que considera que en política les persones es poden amortitzar com les inversions o que tenen data de caducitat com el iogurts. Quin error!. Estic envoltat de persones que volen retornar a la societat el talent que la vida política els ha aportat i no saben com fer-ho. No hi ha suficients canals socials per recollir eficaçment aquest talent polític. Les poques experiències existents són en el sector social i no són del tot conegudes. Desaprofitar aquesta aquest talent no és bo per la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada