Ahir, en la tertúlia de la nit a radio Estel, el conductor del programa, l'Emili Pacheco, plantejà comentar tres temes d'actualitat: la mort de Bin Laden, la prohibició de les llistes electorals de Bildu i la beatificació de Joan Pau II. En el meu torn d’intervenció vaig exposar que em semblava que els tres fets tenien un fil conductor molt rellevant pels cristians. En les tres situacions es pot parlar del perdó i la reconciliació. El beat Joan Pau II ens ensenyà la virtut del perdó quan estengué la seva ma reconciliadora a Ali Agca, la persona que pocs anys abans l’havia intentat assassinar. Moltes persones recorden encara avui la imatge del papa al costat d’Ali Agca a la presó. En relació de Bildu, ja vaig comentà en un altre post, la necessitat de perdó que cal administrar per tal de reconciliar i pacificar la societat basca. La mort de Bin Laden, que es pot qualificar d’assassinat, evidencia el risc de renunciar a la lògica del perdó en política.
L’assassinat de Bin Laden és un desastre per la moral política. En aquest cas, dóna la impressió que els nord-americans han actuat motivats per un desig de venjança. La llei del més fort, del sap desenfundar abans la pistola, ha prevalgut a tot ideal de justícia i de dret a la defensa que té tot individu. Les manifestacions d’alegria en els carrers dels Estats Units demostren que s’ha actuat buscant l’impacte emocional. La venjança ha guanyat la partida a la justícia. El mateix nom en clau donat a Bin Laden en aquesta operació que acabà amb la seva vida, Gerónimo, transmet la reedició de les batalles del far-west entre indis i americans que acabaren en l’extermini dels primers. La imatge dels responsables del govern dels Estats Units seguint en directe l’actuació de les forces especials, les quals tenien l’ordre de primer procurar garantir la seva integritat i després procurar agafar, si es podia, a Bin Laden, la percep com obscena.
La recerca i mort de Bin Laden, i la manera de comportar-se el govern nord-americà, qüestiona la confiança en les mateixes institucions democràtiques. Perquè la majoria dels altres governs occidentals han manifestat el seu acord amb l’eliminació de Bin Laden. Sense adonar-se que, en la base de tota societat democràtica i justa ha de prevaler el principi que tothom, fins i tot l’ésser més repugnant pel seu comportament, té dret a un judici just. Els cristians sovint preguem recordant com els salms evoquen el comportament del just i el valor que té la justícia perquè és agradable a Déu, el Senyor és just i benigne. L’amor de Jesucrist venç la llei del talió. No ha estat així amb Bin Laden. Situar-se en la lògica del perdó no significa defugir l’exigència de responsabilitats, però aquestes les han d’administrar els qui està facultats per fer-ho. Admetre que el perdó inspira el comportament polític vol dir reconèixer que és possible ser misericordiós i respectar la humanitat, encara que sigui un bri, que hi ha en la persona que s’ha de judicar. No fer-ho, és voler ocupar el lloc de Déu.
L’assassinat de Bin Laden és un desastre per la moral política. En aquest cas, dóna la impressió que els nord-americans han actuat motivats per un desig de venjança. La llei del més fort, del sap desenfundar abans la pistola, ha prevalgut a tot ideal de justícia i de dret a la defensa que té tot individu. Les manifestacions d’alegria en els carrers dels Estats Units demostren que s’ha actuat buscant l’impacte emocional. La venjança ha guanyat la partida a la justícia. El mateix nom en clau donat a Bin Laden en aquesta operació que acabà amb la seva vida, Gerónimo, transmet la reedició de les batalles del far-west entre indis i americans que acabaren en l’extermini dels primers. La imatge dels responsables del govern dels Estats Units seguint en directe l’actuació de les forces especials, les quals tenien l’ordre de primer procurar garantir la seva integritat i després procurar agafar, si es podia, a Bin Laden, la percep com obscena.
La recerca i mort de Bin Laden, i la manera de comportar-se el govern nord-americà, qüestiona la confiança en les mateixes institucions democràtiques. Perquè la majoria dels altres governs occidentals han manifestat el seu acord amb l’eliminació de Bin Laden. Sense adonar-se que, en la base de tota societat democràtica i justa ha de prevaler el principi que tothom, fins i tot l’ésser més repugnant pel seu comportament, té dret a un judici just. Els cristians sovint preguem recordant com els salms evoquen el comportament del just i el valor que té la justícia perquè és agradable a Déu, el Senyor és just i benigne. L’amor de Jesucrist venç la llei del talió. No ha estat així amb Bin Laden. Situar-se en la lògica del perdó no significa defugir l’exigència de responsabilitats, però aquestes les han d’administrar els qui està facultats per fer-ho. Admetre que el perdó inspira el comportament polític vol dir reconèixer que és possible ser misericordiós i respectar la humanitat, encara que sigui un bri, que hi ha en la persona que s’ha de judicar. No fer-ho, és voler ocupar el lloc de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada