La baixada d’ingressos en les finances públiques repercuteix en la totalitat d’àmbits del que s’anomenen les polítiques públiques. La caiguda de la liquiditat de les tresoreries de les administracions fa que sigui impossible mantenir les estratègies subvencionadores tal com s’havia fet fins ara. Davant d’aquest nou escenari cal repensar en profunditat aquestes estratègies per tal de fer-les més eficients i útils al bé comú. Per intentar trobar les millors estratègies pel moment present cal fer-se algunes preguntes. Suggereixo, per exemple, identificar ¿quin és el paper que han de jugar les administracions davant les iniciatives empresarials o socials?; ¿com es poden ajudar a prosperar les bones propostes?; ¿com s’aparten dels fons públics els paràsits de les subvencions?; ¿com es comparteix la responsabilitat pel bé comú a la societat?; ¿com es fan les entitats, institucions i particular més independents de les subvencions?.
A continuació proposo algunes possibles respostes. En primer lloc, el paper de les administracions es el de de crear les condicions favorables perquè les iniciatives emprenedores puguin aparèixer i desenvolupar-se de forma autònoma. En aquesta cas, les administracions actuarien de facilitadors d’uns fets. Res mes. En altres circumstàncies, segons la valoració estratègica dels projectes les administracions podrien ajudar-los econòmicament. En tot cas, tota decisió d’aportació econòmica hauria d’anar acompanyada d’un bon utillatge de valoració i d’una avaluació posterior dels projectes. Una tercera possibilitat, derivada de l’anterior, és oferir una ajuda decreixent als projectes limitada en els temps per tal de veure la seva viabilitat. En aquest període el mercat o la demanda i la responsabilitat social hauria de suplir l’ajuda pública. Una altra estratègia és establir acords de cooperació públic-privat on s’identifiquessin perfectament els objectius, els àmbits d’actuació i els compromisos per les dues parts així com els sistemes d’avaluació. Aquestes podrien ser, de forma pura o combinada, les principals línies d’actuació subvencionadora de les administracions.
A continuació proposo algunes possibles respostes. En primer lloc, el paper de les administracions es el de de crear les condicions favorables perquè les iniciatives emprenedores puguin aparèixer i desenvolupar-se de forma autònoma. En aquesta cas, les administracions actuarien de facilitadors d’uns fets. Res mes. En altres circumstàncies, segons la valoració estratègica dels projectes les administracions podrien ajudar-los econòmicament. En tot cas, tota decisió d’aportació econòmica hauria d’anar acompanyada d’un bon utillatge de valoració i d’una avaluació posterior dels projectes. Una tercera possibilitat, derivada de l’anterior, és oferir una ajuda decreixent als projectes limitada en els temps per tal de veure la seva viabilitat. En aquest període el mercat o la demanda i la responsabilitat social hauria de suplir l’ajuda pública. Una altra estratègia és establir acords de cooperació públic-privat on s’identifiquessin perfectament els objectius, els àmbits d’actuació i els compromisos per les dues parts així com els sistemes d’avaluació. Aquestes podrien ser, de forma pura o combinada, les principals línies d’actuació subvencionadora de les administracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada