El titular d’un diari “El lideratge de Merkel s’aferra a l’ortodoxia del seu model” m’ha fet pensar que al darrera de l’actual crisi financera s’enfronten dos maneres d’entendre i interpretar la realitat. Es tracta de la subtil contraposició entre les mentalitats inflexibles i els punts de vista que, gràcies a que són flexibles, tenen la capacitat d’adaptar-se a les transformacions la mateixa realitat. Els primers són el garants de l’ortodoxia i, d’alguna manera, s’instal•len en ella, la defensen fins les últimes conseqüències i es mostren intransigents davant dels canvis. És així com el model, en lloc d’ésser un instrument al servei d’una finalitat és el bé a defensar.
En un altre extrem es situen els partidaris del pensament obert i flexible. Serien aquelles persones que, sense renunciar a tenir un model, saben adaptar-lo a les noves circumstàncies. En aquest cas, el que esdevé bàsic és saber interpretar la realitat per tal de transformar el model. Mantenir aquesta actitud ni és ser relativista o un situacionista. Mostrar un pensament flexible significa entendre el que són avui les dinàmiques socials: obertes i en ràpida transformació. Això és el que es veu avui en l’àmbit econòmic. Després d’un temps de polítiques d’austeritat, exemplificades en models proposats per determinades escoles econòmiques, cal una nova comprensió de la realitat que faciliti major flexibilitat per adoptar polítiques de creixement tal com proposen altres experts en econòmica. Però per donar aquest tomb cal una actitud mental orientada a la flexibilitat i adaptació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada