Es comenta que és molt fàcil que una persona mori en mig de la Quinta avinguda de New York sota la mirada indiferent dels vianants. És poc probable que els atrafegats vianants s’aturin a comprovar el que necessita una persona que, per qualsevol accident o eventualitat, pugui estar estirada a terra de la famosa avinguda d’aquesta ciutat. Amb aquesta anècdota encapçala avui la crònica Miguel González en el diari El País per explicar la sort d’una pastera que estigué a la deriva durant 15 dies amb 72 subsaharians davant les costes de Líbia. Al final, només varen sobreviure 9 persones.
Mentre durà la seva deriva foren vistos i controlats per diversos mitjans aeris i marítims de l’OTAN que es trobaven per aquelles aigües atacant el règim de Gadafi. Per més que algun medi s’atansés a ells per fer-los arribar alguns queviures, el cert és que ningú els rescatà; foren deixats a la seva sort. El Consell d’Europa ha demanat investigar el cas de la pastera per veure on rau la responsabilitat d’aquesta negació d’auxili. La progressiva mort dels ocupants de la pastera, tot i el coneixement de la seva existència, fou el resultat d’una gran indiferència d’auxili humanitari. Aquest fet és una versió actualitzada de la paràbola del Bon Samarità. En aquest cas els indiferents d’avui, com els d’abans, es caracteritzen per passar de llarg davant del sofriment humà. Això és el que una societat civilitzada no hauria d’admetre com a normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada