Les persones honrades mereixen
tot el respecte. És més, donen testimoni d’una actitud de vida respectable. Cada
dia hem de poder estar en pau amb nosaltres mateixos perquè hem actuat
honradament fent el bé, sent justos i estimant a les persones que ens envolten.
L’amor es manifesta en obres i cada dia tenim moltes oportunitats per estimar
de cor. “L’home que viu honradament veurà
la salvació de Déu” (Sal 49, 23)
L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada