Viure és obrir-se als altres. Comprenem i copsem el sentit de la vida a través de l’amor a les altres persones. L’egoisme, el tancar-se en un mateix, impedeix descobrir les mirades dels altres que ens parlen de les seves esperances. Acollint als altres, acollim el sentit més transcendent de la vida. En aquesta experiència es descobreixen els replecs espirituals de l’existència humana. “Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat” (Mt 10,39-40)
Algunes persones tenen la poca traça de fer difícil allò que és senzill. La causa de Jesús és estimar els altres, defensar la seva justícia i pacificar les relacions entre les persones. Les doctrines, ajuden a explicar alguns fenòmens relacionats amb aquests principis, i les normes permeten organitzar-se millor. Però, en cap cas, han de substituir el sentit de la causa de Jesús. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)
Per moltes persones Déu és una pregunta i un enigma. Els camins per resoldre’l no és la seguretat que dona la saviesa del coneixement, sinó la senzillesa de l’obertura de cor dels qui cerquen. L’actitud i la situació des d’on es fa aquesta recerca ajuda a comprendre el sentit que Déu té en els itineraris vitals personals. “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada