La confiança dóna seguretat. Hem
de saber confiar més en nosaltres mateixos i no dubtar. En nosaltres tenim la
força que ens permet afrontar els diferents reptes de la vida. Hem d’alimentar
la nostra esperança i fonamentar la nostra confiança amb una vida interior
basada en la pregària, la meditació i les lectures espirituals. “Confiança, filla, la teva fe t'ha salvat”.
(Mt 9,22)
No podem ser insensibles davant
del dolor i sofriment de moltes persones. En uns casos, és fruit de les
injustícies derivades de les estructures de pecat de la societat; en altres, neix
de les tensions interiors que angoixen i desesperen. Hem de saber estar atents
a acollir a aquestes persones i alliberar-les de tot allò que les oprimeix. “En veure les multituds, se'n compadí,
perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor” (Mt 9,36).
Hem de preocupar-nos de trobar la
pau interior cercant allò que és important per asserenar la vida. Hi ha mot
soroll en l’ambient que distorsiona i anul·la la percepció de tot allò que
ajuda a trobaré els camins de pau
interior. Cerquem allò que val la pena trobar.
“Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i els seus designis”
(Salm 105,4-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada