La pregària i la confiança es donen la ma. Quan preguem obrim el cor a esperar confiadament obtenir el fruit de la nostra intercessió. No hem d’esperar cap resultat màgic ni unes conseqüències espectaculars. La pregària es viu com una experiència interior de cercar la força, la llum i la perseverança que ens permetran aconseguir allò que desitgem o assumir serenament els nostres fracassos. “I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren” (Lc 11,9-10)
És diu que les lleis són per complir-les. Cert. Sempre que siguin justes. El valor de la llei no està en la norma, ni en el seu compliment, sinó en el bé que vol aconseguir. Les lleis són obres humanes i com a tal es poden perfeccionar o ser injustes sinó estan orientades al bé superior. La maledicció de la llei és atendre a la seva lletra i no al seu esperit. “Ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè, segons diu l'Escriptura, viurà el qui és just per la fe; la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe” (Ga 3,11-12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada