Més d’un cop podem tenir la sensació d’incomprensió social quan proclamem les nostres conviccions. Hem de procurar ser coherents malgrat que les nostres actuacions puguin ser interpretades com si anéssim a contracorrent. Probablement, serem valorats com a signes de contradicció. Però hem de reiterar amb fets i paraules la força del que creiem. “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí” (Lc 10,3-4)
Les persones, per estar en pau amb nosaltres mateixos, han d’aprendre dels infants. Aquests són senzills, humils, no tenen aspiracions de grandesa, són francs i transparents. Sinó tenim aquestes actituds, difícilment serem feliços i farem feliços als altres. Si fem això, la felicitat vindrà a trobar-nos i farà estada en nosaltres. “Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel” (Mt 18,3-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada