Darrera una petició hi ha sovint l’actitud d’humilitat de qui es sent necessitat de demanar una ajuda. Qui demana ho fa confiant en que serà escoltat i la seva causa atesa. No hem de ser orgullosos i hem d’acceptar que, en més d’una ocasió, ens cal recórrer a la benvolença dels altres. També hem de saber escoltar atentament per conèixer les peticions que altres persones ens poden fer a nosaltres. Vivim en societat i tots, tard o d’hora, ens necessitem. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)
Massa sovint la vida ens fa anar atrafegats. Sembla que el món es pugui acabar a l’instant següent. El neguit de la immediatesa ens pertorba i ens deixa insatisfets perquè tenim la sensació de perdre’ns els aspectes més importants de l’existència. Aquest neguit vital ens impedeix acostar-nos als altres, fer-nos propers a les seves esperances i junts seguir pel camí de la vida. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària” (L 10,41-42)
La pregària ajuda a viure la vida amb major profunditat. Ens acosta al sentit íntima de l’existència i ens apropa als altres. La pregària ha de sortir del cor i ens ha de tornar a la vida quotidiana fent-nos més atents a les necessitats de les altres persones. “Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació” (Lc 11,2-4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada