Les persones tenim tendència a fer capelletes amb els afins al nostre pensament. Acostumen a construir grups tancats, excloents i exclusivistes. Podem caure fàcilment en la temptació de sentir-nos en possessió del bé i condemnem als demés per no estar alineats amb el nostre pensament. Error. La realitat humana és diversa, plena d’interaccions entre les persones i tossudament decidida a ensenyar-nos que el bé el construïm entre tots. “Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús els respongué: No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,49-50).
L’amor a les persones té moltes manifestacions. Una d’elles és l’acolliment i el respecte al altres. La fidelitat en l’amor exigeix constància i respecte, accessibilitat i proximitat. Qui estima està sempre al costat i a prop de l’estimat. Qui estima enforteix el seu esperit i creix interiorment.
- “Em prosterno davant el santuari
- i enalteixo el teu nom,
- perquè estimes i ets fidel:
- les teves promeses sobrepassen
- el que havíem sentit de tu.
- Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
- has enfortit la meva ànima”
- Salm 138 (137),2-3
El seguiment de la causa de Jesús
comporta despreniment de tot allò que ens impedeixi acollir l’amor als altres.
És una invitació a viure en la dinàmica del provisional i valorar
l’excel·lència de la simplicitat. Hem d’aprendre anar lleugers d’equipatge per
poder-nos donar en plenitud a fer el bé. “Mentre
feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis. Jesús li respongué: Les
guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar
el cap” (Lc 9, 57-58)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada