Hi ha persones que necessiten tenir certeses per creure. No se’n fien si no hi ha proves que confirmin el que volen creure. En aquests casos, no hi ha lloc per la gràcia. La fe no es fonamenta en proves sinó per la decisió interior de fiar-se gratuïtament. Les certeses vindran després, seran el resultat de creure i no una condició per creure. “Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal” (Mc 8,12)
La maldat existeix en el cor de les persones i es manifesta provocant dolor i sofriment. No siguem càndids en les nostres apreciacions del comportament dels individus. Hi ha persones que pensen amb malícia, les seves idees són esfereïdores i, Déu no vulgui, tinguin el poder polític per posar-les en pràctiques. Cal combatre el mal sense defallir. “Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s'entristí i es penedí d'haver-los creat” (Gn 6,5).
Comença la Quaresma. Aprofitem aquests dies per reflexionar sobre nosaltres mateixos. És una oportunitat per adonar-nos de les nostres falles; les dificultats que tenim per estimar o les incoherències en la nostra vida. Obrim el cor a una conversió que comporti un canvi d’actituds i de manera de fer i ser. Endrecem el nostre interior.
"Però ara -diu el Senyor-,
«convertiu-vos a mi
amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor.»
Esquinceu-vos el cor,
i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor,
el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l'amor,
i que es desdiu de fer el mal”.
(Jl 2,12-13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada