Glosses per la vida quotidiana

Els ciutadans esperen dels nostres governants que governin bé. L’art del bon govern és ocupar-se de les qüestions dels altres, els problemes públics, anteposant el bé comú als interessos de partit o particulars. El govern és poder, però aquest poder és per servir als ciutadans, no per deshumanitzar-los. El bon govern és generositat, servei i entrega. “Pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat” (1Pe 5,2-3) 

Necessitem rebre consol per poder viure en un temps plens de dolor, d’enormes dificultats i d’horitzons tènues. Les certeses que ens aguantaven s’han afeblit i per molta gent el present és un mal son. La creu que ha de dur molta gent és massa gran. Sembla que no hi hagi espai per les esperança, però tot i així hi ha persones obstinades en seguir esperant. Hem d’ajudar-nos a mantenir vius en aquesta esperança.

“Els qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;
vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un”.
(Salm 34/33,18-21)

Siguem honestos amb nosaltres mateixos i reconeguem que necessitem una conversió de cor. El món, la societat i les nostres relacions són el fruit de l’obra de la llibertat humana d’actuar d’una manera o d’una altra. Cal tenir un cor net per donar sentit a les nostres actuacions. Per això ens cal purificar el cor per saber obrar fent el bé.

“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees”.
(Salm 51/50, 18-19)