La vida interior ens porta a conrear l’esperit i, més d’un cop, en contraposició amb els valors mundans. En l’esperit trobem l’aliment que ens ajuda a viure els valors que ens dignifiquen com a persones. Són els valors que ens obrem a l’amor a les altres persones, ens fan sol·lícits a les seves necessitats i solidaris amb les seves preocupacions. L’esperit és vida. “Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix” (Ga 5,22 i 23)
Per gaudir del sentit de la vida, no cal intrigar per ser els primers d’una cursa imaginària per l’èxit. El gaudi és un camí a recórrer lentament, procurar paladejar cada instant, perquè en tot petit moment es condensa la plenitud de la vida. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers darrers” (Mt 10,31)
D
Deixem de preocupar-nos per les fastuositats del món, i de les coses que banalitzen la vida, i obrir-nos al servei als demés. Fem les coses, actuem per ser servidors dels altres. La política, en lloc d’un joc de poder, hauria de ser una donació desinteressada a la construcció del bé comú. Deixem de perseguir la glòria i preocupem-nos en ajudar a les altres persones, a ser els seus servidors. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots” (Mc 10,43-44)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada