dissabte, 22 de maig de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que cal saber ser astuts. Les discussions humanes es guanyen no per la força, sinó per la solidesa de l’argumentació i la capacitat d’estructurar la dialèctica del debat. No cal deixar-se emportar pels impulsos, sinó confiar en el cap. L’astúcia ens ha de fer veure quines són les idees i paraules a emprar, i el moment de fer-les servir. “Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí” (Ac 22,6-7) 

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada