Hem de ser persones esperançades. Pot ser la raó no ens ajuda a ser-ho, però hem de confiar en el nostre cor. Se’ns ha promès l’alegria tot i els plors del present. Confiem-hi. Ara, des de la lògica del racional ens costa entendre-ho, però la fe creient ens situa en una altra perspectiva. Ens permet viure confiats de que l’amor venç la mort. “Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria” (Jn 16,20)
Estimar ha de donar alegria. La joia d’estimar. L’amor a fons no entristeix el cor, si ens sentim entristits és que el nostre amor està limitat per les nostres pors, l’egoisme, el tancament o el temor de perdre el petit confort que ens hem construit. L’experiència de l’amor ens ha de fer-nos sentir contents. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,11-12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada